tag:blogger.com,1999:blog-23929746627223778142024-02-19T16:08:03.776+01:00XARXa iEDUcacióReflexions sobre educació, TIC i mitjans de comunicacióXavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.comBlogger27125tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-71401913761568411152017-01-29T20:11:00.003+01:002017-01-29T20:25:50.696+01:00La societat digital com a societat de l’aprenentatge<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Les possibilitats de digitalització de la informació mitjançant els ordinadors que es va anar desenvolupant a partir dels anys seixanta del segle XX i, sobretot, el desenvolupament d'Internet i la seva expansió a partir dels anys noranta, han anat generant un seguit de canvis en la societat que ens fan tenir la sensació d'estar vivint en el present un moment crucial del desenvolupament de la humanitat. Però, així com aquests moments clau del desenvolupament de la societat occidental, revisant la història, veiem que s'han anat gestant en intervals de temps més o menys extensos i sempre s'han analitzat des d'una certa perspectiva, avui tenim la sensació de trobar-nos immersos en el propi canvi i, per bé que el percebem gairebé en el dia a dia, encara no el podem descriure amb gaire claredat perquè no ens el podem mirar amb prou perspectiva. Podríem dir que l'acceleració amb què es produeixen els canvis en l'actualitat ens fa tenir la sensació que la perspectiva històrica s'ha contret en el mateix instant del present. I potser és per això, </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "calibri"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">─</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">perquè estem vivint les transformacions en un present accelerat</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "calibri"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">─</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, que els diversos autors que ens ajuden a descriure i interpretar la societat actual ho fan utilitzant qualificatius que ens mostren diverses cares d'aquesta realitat polièdrica i canviant. I d'aquesta manera, la societat d'aquest tombant del tercer mil·lenni se'ns apareix com una d'aquelles quasi-esferes fetes de petits miralls que donen voltes al sostre de les discoteques.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Per bé que nosaltres, tal com ja hem avançat, ens referirem habitualment a la societat actual com a </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat digital</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> tot destacant les arrels tecnològiques de les transformacions que s'estan produint en tots els camps de la vida social, ens sembla interessant apuntar algunes de les altres denominacions que ens ajuden a anar configurant aquesta imatge polièdrica i canviant de la nostra societat. Així ens trobem amb denominacions que destaquen la idea del canvi a partir de l'evolució d'etapes anteriors, per exemple quan s'utilitzen expressions com ara: </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat post-industrial</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> o </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat post-moderna</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. O, també quan, tot mostrant un cert paral·lelisme entre la indústria i la informació com a motors socioculturals, el sociòleg Manuel Castells (2002) proposa la denominació de </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat informacional</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> fent l’analogia amb la societat industrial.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Per la seva banda, el sociòleg polonès Zygmunt Bauman, amb un gran encert plàstic a més de semàntic, descriu la societat actual com a </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">modernitat líquida</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> en tant que caracteritzada per la incertesa, la inseguretat, la precarietat i la vulnerabilitat. Segons Bauman (2007), la vida líquida és una vida precària viscuda sota condicions d'incertesa constant, és una vida de consum que s'alimenta de la pròpia insatisfacció del jo respecte a ell mateix i les relacions són relacions de consum; és una vida “de l'ara mateix” en la que els individus, àvids consumidors de noves vivències, viuen l'ara mateix, però no viuen a corre-cuita per l'afany d'adquirir i col·leccionar sinó per llençar i substituir. I això val per als objectes, però també per a les experiències, i per a les relacions, i per als aprenentatges... (Bauman, 2007)</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El mateix Castells (2002), que ja hem esmentat, també ens parla de la societat actual com de l'Era de la informació, caracteritzada per la configuració del que ha anomenat la </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat-xarxa</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> vinculada directament amb l'expansió d'Internet que, més enllà de ser simplement una tecnologia diu que és el cor d'un nou paradigma sociotècnic que constitueix en realitat la base material de les nostres vides i de les nostres formes de relació, de treball i de comunicació. Aquesta societat-xarxa vindria caracteritzada per la consideració de la informació com a primera matèria, la capacitat de penetració dels efectes de les TIC en tots els processos de la nostra existència individual i col·lectiva, la lògica d'interconnexió de tot el sistema que utilitza les TIC, la flexibilitat tant dels processos com de les organitzacions i la convergència tecnològica. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">I encara, des d'una altra perspectiva, l'etnòleg i antropòleg francès Marc Augé (2007) descriu la nostra societat a partir de tres moviments complementaris: el pas de la modernitat a la </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">sobremodernitat</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, el pas dels llocs als no-llocs i el pas d'allò que és real a allò que és virtual, segons es posi el punt de vista en el temps, en l'espai o en la imatge, respectivament. I parla de la sobremodernitat com l'època de l'excés: l'excés d'informació, l'excés d'imatges i l'excés d'individualisme. Descriu els no-llocs com a espais on no s'estableixen relacions entre els subjectes, com ara espais de circulació (carreteres, autopistes, aeroports), espais de consum (supermercats, cadenes hoteleres...) o espais de comunicació (pantalles, ones..). I, finalment, el pas del que és real a allò virtual ens l'explica a partir de la substitució de la realitat per la imatge en el sentit que la imatge ha deixat de mostrar la realitat existent per crear el que podríem dir una nova realitat. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 1pt; margin-left: 92.15pt; margin-right: 92.05pt; margin-top: 2pt; text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4zdM5SDl8OnXUpAEzArmukstpPX9y37NqAxStC0WPWtV7kyLECJm8JjfJZQhJmlgnIHCPaOd0UVxruWhx4jE8dOpj7XZSGf5bAJuqO0bBpoqEaT0voHWjRroEwI-3t9gQL-5PBOl2J8b_/s1600/Imatge002.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4zdM5SDl8OnXUpAEzArmukstpPX9y37NqAxStC0WPWtV7kyLECJm8JjfJZQhJmlgnIHCPaOd0UVxruWhx4jE8dOpj7XZSGf5bAJuqO0bBpoqEaT0voHWjRroEwI-3t9gQL-5PBOl2J8b_/s1600/Imatge002.PNG" /></a></div>
</div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Però, més enllà d'aquestes visions sociològiques que expliquen les etiquetes de la societat actual com a </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat líquida</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat-xarxa</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> o </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">sobremodernitat</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> i que hem utilitzat per apuntar la necessària reflexió sobre la complexitat del context en què ens desenvolupem, hi ha un parell d'altres denominacions que han esdevingut d'ús molt comú i que ens permeten orientar la reflexió vers una altra dimensió que ens apropa més directament al nostre objecte d'estudi. Es tracta de les expressions, que ja hem comentat amb anterioritat, de </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat de la informació</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> i </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat del coneixement</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. Sobre aquestes denominacions hi ha hagut força debat perquè la denominació </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat de la informació</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> sembla que fa referència més directament a l’ús de la tecnologia digital que facilita l’accés i el tractament de tota mena d'informació i si durant molts anys s'ha anat constituint com el terme hegemònic per descriure la societat actual pot haver estat pel que apunta Sara Burch: </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 10pt; margin-left: 21.3pt; margin-right: 21.2pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: black; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: 12px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">[...] no necesariamente porque exprese una claridad teórica, sino por el bautizo que recibió en las políticas oficiales de los países más desarrollados, además de la coronación que significó honrarlo con una Cumbre Mundial (Burch, 2005)</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Mentre que, sobretot en cercles acadèmics, des de finals dels anys 90 s'ha anat tendint a una utilització més freqüent del terme </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat del coneixement</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> amb l'interès d'expressar que l'important no és que la informació es pugui distribuir fàcilment gràcies a les tecnologies ja que la informació en sí mateixa és buida de sentit, sinó que el que és important és que gràcies a l'accés a la informació les societats puguin generar i compartir coneixement en tant que aplicació útil del contingut de la informació. En aquest sentit ens sembla interessant la distinció que formula Antoni Brey (2009), enginyer de telecomunicació vinculat al Cercle per al Coneixement, de Barcelona, quan diu:</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 10pt; margin-left: 21.3pt; margin-right: 21.2pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: black; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: 12px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El coneixement és un producte, és el resultat de processar internament la informació que obtenim dels sentits, barrejar-la amb coneixements previs i elaborar estructures que ens permeten entendre, interpretar i, en darrer terme, ser conscients de tot el que ens envolta i de nosaltres mateixos. És a dir, el coneixement resideix en el nostre cervell i és el fruit dels processos mentals humans. El que prové de l'exterior és, simplement, informació. (Brey, 2009, p. 20)</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">I , encara des d'una altra perspectiva, se sol associar la idea de </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat de la informació</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> més aviat amb el desenvolupament tecnològic mentre que el concepte de </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societats del coneixement </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "calibri"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">─</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">utilitzat volgudament en plural en reconeixement de la diversitat de cultures</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "calibri"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">─</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> tindria un accent marcadament més social com expressava Abdul Waheed Khan, subdirector general de la UNESCO per a la Comunicació i la Informació, l'any 2003:</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 10pt; margin-left: 21.3pt; margin-right: 21.2pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: black; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: 12px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Information society is the building block for knowledge societies. Whereas I see the concept of 'information society' as linked to the idea of 'technological innovation', the concept of 'knowledge societies' includes a dimension of social, cultural, economic, political and institutional transformation, and a more pluralistic and developmental perspective. In my view, the concept of 'knowledge societies' is preferable to that of the 'information society' because it better captures the complexity and dynamism of the changes taking place. […] the knowledge in question is important not only for economic growth but also for empowering and developing all sectors of society. (Kahn, citat a Burch, 2005)</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">De tota manera, sense entrar en el debat economico-socio-cultural que s'amaga darrera de cadascuna d'aquestes denominacions, el que ens sembla interessant per l'objecte de la nostra recerca és centrar l'atenció en aquesta consideració de la informació i el coneixement com a elements que són a la base dels canvis que s'estan produint en la nostra societat. I adonar-nos que en referir-nos a la societat actual com a societat de la informació i del coneixement semblaria que la informació i el coneixement haurien hagut d'esdevenir un valor tan preuat com ho va ser </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "calibri"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">─</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">i encara ho és</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "calibri"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">─</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> l'</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">energia</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> en relació amb l'anomenada societat industrial. I potser sí, la idea que «la informació és poder» és de fàcil argumentació i en trobaríem gran quantitat d'exemples, però en canvi el lloc que ocupa realment el coneixement en la societat actual no està tan clar (Brey, 2009).</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Semblaria que amb les grans possibilitats que tenim a dia d’avui d'accedir a tota mena d'informació, a les facilitats de comunicació, a l'extensió d'Internet, a la difusió dels mitjans de comunicació i al desplegament de tota mena de recursos tecnològics que permeten col·laborar i compartir el coneixement des de qualsevol racó del planeta, la cultura avui hauria d'ocupar un lloc privilegiat en la societat. I que l'educació, com a via d'accés al coneixement, hauria de rebre una atenció prioritària per part de les administracions. Però ens trobem, en canvi, amb molts indicadors que apunten en direcció contrària. I això fa paleses contradiccions importants. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">La facilitat de comunicació, d'accés a la informació, de producció i distribució de coneixement, la globalització cultural... sorprenentment en comptes de conduir-nos cap a un món més equitatiu, més ben relacionat, més just... ens estan abocant a un món en el que creixen les diferències, on augmenta l'individualisme, un món on sorgeixen esquerdes que cada cop posen més distància entre els extrems: creix l'opulència alhora que creix la pobresa; es fan descobertes i augmenten ràpidament els coneixements en qualsevol camp de la ciència però alhora es va denigrant el nivell cultural de les masses; milloren les possibilitats de comunicació però creixen bosses d'aïllament; tenim més possibilitats de participar en l'organització social però els mecanismes de representació democràtica cada cop estan més bloquejats per interessos partidistes... </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Antoni Brey (2009) formula aquestes contradiccions preguntant-se, provocativament, si en comptes de parlar de </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat del coneixement</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> no seria més encertat parlar de la societat actual com a </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">societat de la ignorància</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">:</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 10pt; margin-left: 21.3pt; margin-right: 21.2pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: black; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: 12px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El tipus de coneixement que s'amaga de forma subliminal darrere de la utopia d'una Societat del Coneixement, el coneixement a través de la raó que hauria de proporcionar una millor i més completa comprensió de la realitat, disminueix. Vivim, gràcies a la tecnologia, en una Societat de la Informació que ha resultat ser també una Societat del Saber, però no ens encaminem cap a una Societat del Coneixement sinó tot el contrari. Les mateixes tecnologies que avui articulen el nostre món i permeten acumular saber ens estan convertint en individus cada vegada més ignorants. Tard o d'hora s'esvanirà el miratge actual i descobrirem que, en realitat, ens encaminem cap a una Societat de la Ignorància. (Brey, 2009, p. 23)</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">És cert que l'observació atenta de la realitat ens mostra contradiccions inesperades com per exemple el que s'està produint en relació amb l'ús de la televisió com a mitjà d'informació. És paradoxal comprovar com a mesura que, gràcies a la implementació de molts nous canals, hi ha hagut la possibilitat d'accedir a una major diversitat informativa i semblava que això hauria de revertir en un augment de la pluralitat, de l'obertura mental i de la comprensió de la diversitat de punts de vista, la realitat, però, està posant en evidència que s'està avançant en direcció contrària, en molts casos s'està produint una fidelització als mitjans que reforcen les idees pròpies amb el corresponent tancament ideològic i està fent cada cop més difícil l'acceptació dels punts de vista discordants amb els propis.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">I aquesta qüestió sembla completament extrapolable a d'altres mitjans d'informació aparentment tan plurals i oberts com la mateixa xarxa Internet, tal com apunta Enrique Dans (2011) en el seu blog parlant de la pluralitat informativa en un article al diari </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br class="kix-line-break" /></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El País:</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 10pt; margin-left: 21.3pt; margin-right: 21.2pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: black; font-size: 12px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Mi opinión es que ocurre exactamente lo mismo que fuera de la red: una persona que decide informarse únicamente a través de medios con una línea editorial determinada deja de ver determinadas interpretaciones que no están de acuerdo con su visión, lo que provoca una auto-selección que le permite sentirse reforzado en su opinión dentro de su “burbuja informativa”. En ese sentido, la red, a pesar de proporcionar acceso sencillo –a un clic de distancia– a una cantidad mucho mayor de información, permite también que seleccionemos esa información para recibir únicamente aquella que realmente queremos recibir, la que coincide con nuestra visión. Nuestra opinión, vista a través de los </span><span style="background-color: white; color: black; font-size: 12px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">timelines</span><span style="background-color: white; color: black; font-size: 12px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> y de los blogs de aquellos que piensan como nosotros, puede reforzarse, hacernos sentir parte de una identidad o doctrina colectiva, que rechaza visiones discordantes. (Dans, 2011)</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El mateix apunta George Siemens (2006) quan, retòricament, es pregunta què passa quan tota la informació que rebo jo prové només de fonts de coneixement que recolzen els meus punts de vista previs?</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 10pt; margin-left: 21.3pt; margin-right: 21.2pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: black; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: 12px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Se ha hecho muy fácil acceder a otros puntos de vista diferentes del propio... pero también es más fácil ignorarlos. Este proceso crea una importante fractura en la capacidad de la gente para dialogar y para compartir puntos de vista comunes. En este momento, podemos decidir que sólo vamos a atender a perspectivas que están en línea con las nuestras. La ruptura de la comprensión mutua y el diálogo suponen un riesgo para una sociedad civilizada. La influencia moderadora de la diversidad pierde fuerza cuando podemos amoldar los espacios de diálogo para que encajen con nuestras creencias. Es hora de que la diversidad accidental dé paso a la diversidad intencional. Debemos buscar activamente los puntos de vista de los demás para crear un todo unificado. (Siemens, 2006)</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">És cert que hi ha aspectes que ens poden fer pensar que en comptes d'anar vers la societat del coneixement avancem cap a una societat de la ignorància, </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "calibri"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">─</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">o del desconeixement com dirà Innerarity (2009)</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "calibri"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">─</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, però també és cert que disposem dels recursos per tal que això no sigui així i que podem canviar moltes coses, per exemple aquesta necessitat de buscar la diversitat de manera intencional perquè ara ja no ens apareix de forma espontània o accidental com podia passar abans. I creiem que serà precisament a partir de l'ús que aprenguem a fer dels recursos que disposem que podrem avançar vers aquesta utòpica </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Societat del Coneixement</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQlyR3MfwLXRkbQ3bg_GSSSX1oCC05ffYqDdIvvo9QFgFR2jELdH3DyaNdZ7gmz05699PIr_gHdkFXhpXa8AWcACSzDL_elhnSINmcxQZ4UT_ZiCzk0o2SJ-NW1xMBmpei6NQnozr2vABN/s1600/Imatge003.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="139" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQlyR3MfwLXRkbQ3bg_GSSSX1oCC05ffYqDdIvvo9QFgFR2jELdH3DyaNdZ7gmz05699PIr_gHdkFXhpXa8AWcACSzDL_elhnSINmcxQZ4UT_ZiCzk0o2SJ-NW1xMBmpei6NQnozr2vABN/s320/Imatge003.PNG" width="320" /></a></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">I encara, en relació amb els canvis que la digitalització i l'extensió d'Internet estan produint en la nostra societat creiem que cal fer una altra reflexió en relació amb el seu procés de desenvolupament. John Seely Brown (2000) ja fa més d'una dècada que feia el paral·lelisme entre el procés de digitalització i el procés d'electrificació dels Estats Units. Així com aquell procés va comportar canvis molt significatius en la manera de viure, de treballar i d'aprendre de la gent, només cal fixar-se en el que van aportar les bombetes, la ràdio o la televisió, Internet constitueix un nou mitjà de comunicació que evolucionarà, o millor dit co-evolucionarà, a partir de la relació entre les capacitats en constant evolució de la tecnologia i les necessitats socials i de mercat. Les immenses possibilitats que ofereix Internet s'hauran de tenir en compte perquè de la mateixa manera que quan van aparèixer les primeres pel·lícules imitaven el teatre i no va ser fins al cap d'uns quants anys que van començar a aparèixer nous gèneres fílmics, amb Internet també caldrà deixar d'imitar la manera com fins ara hem treballat amb el coneixement i l'aprenentatge per descobrir les noves possibilitats que ofereix aquest mitjà. En el camp de l'educació caldrà deixar el llast del que s'ha fet sempre i que ha tingut sentit en una societat pre-digital i sense Internet i caldrà descobrir les noves formes de desenvolupament del coneixement i de l'aprenentatge. Això no vol dir, però, que s'hagi de fer net i començar de cap i de nou, igual que el teatre conviu amb el cinema i cada mitjà manté unes característiques expressives que li són pròpies i segueix el seu propi desenvolupament, en el camp de l'educació caldrà anar descobrint quines són les característiques pròpies de les diverses formes de coneixement i d'aprenentatge que hauran de conviure en la societat actual, que combina l'analògic amb el digital, que mescla la realitat amb la virtualitat, la identitat amb la globalització...</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Nosaltres creiem que un aspecte clau a tenir en compte per tal que la societat doni aquest gir és l’educació, tal com ja s'està exposant des de multitud de fòrums. Però precisament per a això cal revisar la qualitat d’aquesta educació. Cal provocar una revolució, tal vegada més en la línia del que seria una </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">innovació disruptiva</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> que no pas una </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">innovació evolutiva,</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> per ajustar-la a la realitat de la societat actual, que és molt diferent de la societat de fa només unes dècades: ara la societat és digital i es desenvolupa en xarxa.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">En aquesta necessària revisió de l’educació potser caldrà evolucionar del concepte d’</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">escolarització</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> cap al de creació de </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">xarxa socioeducativa</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, tal com exposen Riera i Civís (2008):</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 10pt; margin-left: 21.3pt; margin-right: 21.2pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: black; font-family: "quattrocento sans"; font-size: 12px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">La primera de las transiciones y la más sostenida en el tiempo que afronta el presente de la pedagogía es la consolidación del tránsito entre la «pedagogía clásica entendida como «paideia» o ciencia del arte de «enseñar», exclusivamente centrada en el acto docente de la infancia-juventud, hacia la andragogía, en la que objeto y sujeto de la pedagogía se revisan y donde se integra la concepción de que quien se educa es el hombre, y no sólo al niño, desde que nace hasta que muere, a lo largo de toda su vida, y sin limitación del lugar del acto educativo. Tiempo y espacio educativo, pues, se modifican. (Riera i Civis, 2008, p. 135) </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 0pt; margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "gentium basic"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Vivim en una societat en què podem triar d'informar-nos en la diversitat de mitjans o de tancar-nos en la nostra «bombolla informativa»; d'apropar-nos al coneixement o de mantenir-nos en la ignorància; de mirar cap enrere amb l'enyor de les falses certeses o mirar endavant amb l'ànim de formular-nos noves preguntes... i creiem que és a través de l'educació que els ciutadans poden arribar a conèixer la seva opció de triar, en primer lloc, i després fer-se responsables de la seva tria, perquè dependrà d'això que la societat actual avanci vers el coneixement i la convivència o vers la ignorància i el conflicte. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-left: 21.3pt; margin-right: 21.2pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnELCP3f1gVr2NTuGKHeoeuSpPk0hD5UMTheDk0slEcMM7LkcLeK3_H3GQAmiTB_5o9I2C8WINNqKz1FzoFX4k4VQtTAYdF88JZS1SiQgdQXNCVrhL82sBPQa6U9WgvmVXRkHKo-quZCIn/s1600/Imatge001.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="48" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnELCP3f1gVr2NTuGKHeoeuSpPk0hD5UMTheDk0slEcMM7LkcLeK3_H3GQAmiTB_5o9I2C8WINNqKz1FzoFX4k4VQtTAYdF88JZS1SiQgdQXNCVrhL82sBPQa6U9WgvmVXRkHKo-quZCIn/s400/Imatge001.PNG" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-indent: 17.85pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "questrial"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-10455169998363125072016-04-21T09:39:00.002+02:002016-04-21T09:53:14.810+02:00Els problemes de matemàtiques, els projectes d’innovació educativa i la suspensió de cerca de sentit.<i>(Article publicat a <a href="http://www.tribunaeducacio.cat/els-problemes-de-matematiques-els-projectes-dinnovacio-educativa-i-la-suspensio-de-cerca-de-sentit/" target="_blank">Tribuna de l'Educació, abril 2016</a>)</i><br />
<i><br /></i>
La resolució de problemes més enllà de ser un contingut propi de l’aprenentatge de matemàtiques està esdevenint un aspecte central de l’aprenentatge en general com es desprèn de la concepció d’aprenentatge basat en problemes i reptes així com també té molts elements en comú amb <a href="http://diarieducacio.cat/el-treball-per-projectes-cap-a-un-nou-paradigma/">el treball per projectes</a>.<br />
<br />
En el darrer Currículum, de juny de 2015, es presenta en aquests termes: «La resolució de problemes és una de les activitats més genuïnes del quefer matemàtic. S’hi posen en joc i prenen significat pràcticament tots els aspectes treballats en l’educació matemàtica. Un problema és una proposta d’enfrontament amb una situació desconeguda que es planteja a través d’un conjunt de dades dins d’un context, per a la qual, en principi, no es disposa d’una resposta immediata i que requereix reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies». I se’n destaca el seu valor central indicant que: «La resolució de problemes no és una tasca per fer al final d’un trajecte sinó que pot ser el desencadenant del procés. No tan sols cal ensenyar matemàtiques per resoldre problemes, sinó també ensenyar matemàtiques a partir i a través de la resolució de problemes. Una metodologia centrada en la resolució de problemes dóna l’oportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitar-hi de manera tenaç, experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir l’èxit i adquirir confiança en les pròpies capacitats.» (Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, 2015)<br />
<br />
Per altra banda, en el nostre país darrerament estan apareixent diverses propostes d’innovació pedagògica que, des de plantejaments més o menys diversos, conflueixen en l’orientació de l’aprenentatge vers aquesta perspectiva. Es proposa partir de reptes motivadors i que tenen sentit per als estudiants, treballar de forma globalitzada i integrant els sabers diversos, potenciar l’experimentació i la descobeta, vincular l’aprenentatge amb la realitat, etc. Val a dir que totes aquestes idees no són pas gaire noves, –només cal revisar els principis de l’Escola Nova o les propostes de Decroly, Dewey o Kilpatrick de mitjans del segle XX. I també cal considerar que al nostre país hi ha escoles que d’una manera o altra ja fa anys que estan aplicant aquests plantejaments pedagògics. Però actualment, segurament pel fet que ara s’hi estan apuntant grans institucions educatives com els Jesuïtes, –amb el seu projecte “Horitzó 2020”–, o l’Escola Pia, –amb “Summem”–, i estan fent propostes molt sistematitzades en aquesta línia, aquests processos d’innovació estan tenint un ressó important i de segur que revertiran en una millora significativa del nostre sistema educatiu en general.<br />
<br />
Des de la didàctica de les matemàtiques l’aprenentatge basat en la resolució de problemes ve de molt antic, compta molta experiència acumulada i ha estat força analitzada. Per això creiem que en aquest moment pot ser interessant compartir algunes descobertes que puguin ajudar en aquest procés .<br />
<br />
L’aplicació del coneixement matemàtic per a la resolució de situacions-problema del món real l’anomenem modelització matemàtica i, tradicionalment, per introduir-la a classe de matemàtiques s’han utilitzat problemes verbals. Els problemes verbals es poden definir com a «descripcions verbals de situacions problema en les quals es plantegen una o més preguntes, les respostes de les quals es poden obtenir mitjançant l’aplicació d’operacions matemàtiques a les dades numèriques donades en els enunciats» (Verschaffel, Greer y De Corte, 2000) I, per bé que la utilització d’aquesta mena de problemes per a l’aprenentatge de matemàtiques es remunta a fa milers d’anys, tal com apunta el psicòleg belga Lievel Verschaffel (2012) «en els darrers 25 anys la pràctica (tradicional) de problemes verbals en la matemàtica escolar no facilita en l’alumnat una disposició genuïna envers la modelització matemàtica ni envers la resolució de problemes d’aplicació pràctica sinó que més aviat en constitueixen un obstacle». Aquesta constatació, força preocupant, es pot explicar a partir del fenòmen que el mateix Verschaffel (2012) anomena suspensió de cerca de sentit.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<img src="https://jcvalda.files.wordpress.com/2012/09/resolver-problemas-02.jpg" /></div>
<br />
La suspensió de cerca de sentit podríem dir que consisteix en un procés d’automatització de procediments de càlcul desvinculats de la reflexió. Potser la millor manera d’entendre-ho pugui ser utilitzant l’exemple d’un estudi francès que va analitzar les respostes d’alumnat d’educació primària a diversos enunciats de problemes com ara aquest: “En un vaixell hi ha 26 ovelles i 10 cabres. ¿Quina edat té el capità?” El resultat va ser que una gran majoria de l’alumnat va donar respostes numèriques, mentre que van ser molt pocs els alumnes que van manifestar dubtes que hi pogués haver cap resposta possible.<br />
<br />
Aquesta situació ha estat analitzada a bastament i s’han fet molts altres estudis semblants per comparar les respostes que aplicaven judicis basats en coneixements del món real i suposicions lògiques abans de l’aplicació rutinària de les operacions aritmètiques bàsiques suggerides per l’enunciat amb aquelles respostes que es basaven directament en l’aplicació de rutines de càlcul predictibles però sense cap mena de consideració realista. Els resultats han corroborat una manca generalitzada d’aplicació del coneixement informal i fins i tot del sentit comú.<br />
<br />
En altres estudis es va incloure algun avís en l’enunciat suggerint que alguns dels problemes que es presentaven podia ser que tinguessin respostes no trivials o que podien requerir formes de resolució poc usuals però, tot i així, l’impacte d’aquests avisos va ser més aviat pobre.<br />
<br />
I encara, d’altres estudis es van centrar en l’anàlisi de l’escenari en el que es presentaven aquestes situacions-problema. Això és, un mateix problema es presentava en un context escolar restrictiu, –classe de matemàtiques–, i després la mateixa situació es plantejava en un context més proper al món real. Per exemple, un problema en què es demanava quantes furgonetes es necessitarien per desplaçar un grup nombrós de persones, es va proposar primer a un grup de vint nens de 10-11 anys com a problema de classe i després es va poposar a un altre grup equivalent que fessin l’encàrrec de les furgonetes per telèfon a la companyia de transports. En la primera situació només dos alumnes van tenir en compte criteris realistes com, per exemple, que el resultat havia de ser un nombre enter de furgonetes, mentre que en la segona situació hi va haver setze nens que van tenir en compte els condicionants reals de la situació i, per tant, la van resoldre correctament.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnHgSt-8WeYu6U2Q1USzrpZ0-Yw4mZqoVIAy5fN6_cg2VLSFVtebUOCTd_D7mZrXjoNL4dlHQohtT7v9_dDNhnj8FgMDbmqqSJntlBlJZ7cBDVCuj_0R3HZGv0xyvlONaBDpiVxer4dTYm/s1600/maxresdefault.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnHgSt-8WeYu6U2Q1USzrpZ0-Yw4mZqoVIAy5fN6_cg2VLSFVtebUOCTd_D7mZrXjoNL4dlHQohtT7v9_dDNhnj8FgMDbmqqSJntlBlJZ7cBDVCuj_0R3HZGv0xyvlONaBDpiVxer4dTYm/s320/maxresdefault.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Amb això es va poder comprovar que el fenomen de la suspensió de cerca de sentit, almenys en la resolució de problemes aritmètics verbals, no té a veure amb un estrany tipus de dèficit cognitiu, sino que sobretot té a veure amb les característiques del context de la demanda.<br />
<br />
És a dir, que segons com es concretin les situacions d’aprenentatge que creem a l’escola podem fer que les nenes i els nens posin en joc tot allò que saben i amb això construeixin nou coneixement o, ben al contrari, hi ha el risc que si aquestes situacions apareixen desvinculades del seu entorn real i les viuen com a artificioses, estiguem reforçant, sense voler-ho, processos de resposta més o menys automàtica desvinculats de l’atribució de sentit, de suspensió de cerca de sentit.<br />
<br />
Aprofundint en la qüestió, Verschaffel, Greer i De Corte (2000) apunten que hi ha dos aspectes de la pràctica educativa que cal tenir especialment en compte per gestionar correctament aquest procés d’enculturació: per una banda la naturalesa dels problemes proposats i per altra banda, la manera com el professorat concep i tracta aquests problemes en la seva interacció diària amb l’alumnat. Per altra banda també apunten que hi ha prou evidències científiques que mostren que aquesta capacitat de modelació realista pot ser apresa. Ara bé, cal tenir en compte que això té un cost determinat en termes d’esforç, de complexitat de les tasques, de dedicació de temps i de reducció dels temaris tradicionals.<br />
<br />
Amb tot això voldríem acabar apuntant dues conclusions. La primera està relacionada directament amb l’aprenentatge de matemàtiques i vindria a dir que «cal tenir en compte que el fet d’encarar els nens i nenes amb problemes no estandarditzats pot actuar com a antídot contra el desenvolupament de creences errònies i tàctiques inadequades en la resolució de problemes verbals i que caldria treballar activitats genuines de modelització incloent altres tipus de problemes que siguin complexos, autèntics, oberts i amb característiques dels problemes reals de la vida real», Verschaffel (2012):<br />
<br />
I, la segona, relacionada amb els processos d’innovació que s’estan començant a aplicar a moltes escoles del nostre país, és que cal anar molt amb compte amb la qualitat de les propostes de treball –projectes– sobre els que es basteix l’aprenentatge escolar per tal que sorgeixin de contextos reals, basats en els interessos concrets dels nens i que es desenvolupin en l’entorn real de cada aula, de cada escola. Això facilitarà que posin en joc tot el seu coneixement –formal i informal– i promourà la construcció d’aprenentatges significatius i autèntics. Ara bé, si es treballa sobre propostes alienes al món de la vida de la seva aula, que no han sorgit directament dels seus interessos i que els nens poden percebre com a artificioses, es corre el risc de promoure processos de suspensió de cerca de sentitque podrien arribar a ser fins i tot contraproduents per assolir un aprenentatge significatiu i autèntic.<br />
<br />
<i>(Les imatges utilitzades estan publicades a la xarxa sota llicència Creative Commons)</i><br />
<br />
<b>Referències bibliogràfiques:</b><br />
<br />
Catalunya. Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm 6900, pp. 1-136<br />
<br />
Verschaffel, L. (2012). Los problemas aritméticos verbales y la modelización matemática. A Planas, N. (Coord.) Teoría, crítica y práctica de la educación matemática (pp. 27-41) Barcelona: Graó<br />
<br />
Verschaffel, L., Greer, B., De Corte, E. (2000). Making sense of word problems. Lisse (Holanda): Swets & ZeitlingerUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-33365785480063997402016-03-07T12:26:00.000+01:002016-03-11T09:50:19.908+01:00VIes Jornades Webquest.cat a l'escola Collaso i GilDissabte van tenir lloc les "<a href="https://sites.google.com/site/6ensjornadawebquest/home" target="_blank">VIes Jornades Webquest.cat</a>" a l'escola Collaso i Gil. Van representar una alenada més en aquesta brisa de canvi i d'innovació educativa que darrerament bufa per les nostres contrades. Sota el lema "camins d'innovació" es van presentar experiències a peu d'aula, a peu d'escola. Molt interessants. Que fan palès que la innovació educativa es fa a peu d'aula, a peu d'escola, caminant dia a dia i que l'element clau és el mestre. Grups de mestres motivats que actuen des de la seva aula, la seva escola, empesos pel desig i la vocació de fer bé la seva tasca són els que mouen l'educació cap a models que qualifiquem d'innovadors i que s'ajusten millor a la realitat actual.<br />
Especialment impressionant va resultar la <a href="https://www.youtube.com/watch?v=c-uZR2HN3EI" target="_blank">comunicació de l'escola "El Prat de Llobregat"</a> (properament "<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Josep_Colomer_i_Luque" target="_blank">Pepa Colomer</a>") que, més enllà del tema que lligava amb el contingut de la Jornada (el treball per projectes) ens van presentar un gran projecte fet realitat: reflotar una escola que s'havia enfonsat totlment en el context socioeducatiu complex del Prat i ho havien aconseguit en només un any i mig! Una proesa que ens va omplir d'esperança en el futur de l'escola, els mestres i els equips docents del país.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://sites.google.com/site/6ensjornadawebquest/home" target="_blank"><img border="0" height="118" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIVNSNOmzeHBF4-iCIZ4hfhIdnVqYmYC3MDzfPamhcDA1K5e8Cf2rzhHE8iKrqDvARF_eqhxOIQqnFTUYxbTY3Dl11bCWTgped18J4LOyUFJsfRIixkG-pJ_WYDxoSy_8sdhaCfD5i6Hfd/s400/6WebQuestCat.GIF" width="400" /></a></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-83577391587301403142016-02-29T13:19:00.000+01:002016-03-10T13:21:23.902+01:00XANP, una gimcana telemàtica del segle passatRecentment hem publicat a la xarxa la documentació d'una experiència escolar que serveix per il·lustrar un aspecte de l'ús educatiu de les TIC: <a href="https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/xanp/home" target="_blank">XANP, una gimcana telemàtica</a>.<br />
<br />
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c1/PIA01667-Io's_Pele_Hemisphere_After_Pillan_Changes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c1/PIA01667-Io's_Pele_Hemisphere_After_Pillan_Changes.jpg" width="196" /></a>Quan va tenir lloc aquesta experiència, durant el curs 1989-90, Internet estava a les beceroles i pràcticament només consistia en el correu electrònic. Era el moment en què la telemàtica consistia bàsicament en xarxes de comunicació local, –el que s'anomenaven BBS. Però amb aquests mitjans tan rudimentaris, la visió pedagògica d'alguns docents ja apuntava cap allò que ja sona rovellat però que ara sembla que es torna a posar de moda: "una altra escola és possible". (I pensem que<i> </i>no sols <i>és possible</i> sinó que actualment es fa <i>imperiosament necessària</i>).<br />
<br />
En aquest recull són especialment reveladors els comentaris que fan algunes de les mestres que hi varen participar: Anna Molas, de l'escola Projecte; Maria Montserrat Bassas, aleshores a l'escola Mare de Déu dels Desemparats i la Tina, la Carme, la Maria Teresa i la Roser de l'escola del Carme, de Manlleu. I és a elles a qui dedico el meu reconeixement, al seu <i>savoir faire</i> docent que les va portar a recollir un guant que els va llençar un imaginari extraterrestre que s'acostava des de Io, –un dels satèl·lits de Júpiter–, cap a la Terra en aquells anys que vés a saber com devia ser la seva nau.<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-18899533435256549802015-10-27T23:19:00.005+01:002015-10-28T07:27:17.064+01:00Què s'inverteix amb la classe inversa?Sovint en explicar en què consisteix la <i>flipped classroom</i>, –que en català anomenarem <i>classe inversa–</i>, es fa referència a la "inversió" de l'activitat d'aprenentatge que es fa a l'escola i la que es fa a casa. I es diu alguna cosa com ara: "la classe inversa consisteix a intercanviar el que tradicionalment es feia a l'escola –rebre les explicacions dels professors–, pel que tradicionalment es feia a casa – els deures–, que ses plantejaven amb la finalitat que l'estudiant posés a prova la seva comprensió del que s'havia explicat a classe. Doncs bé, amb la <i>classe inversa </i>es proposa que les explicacions les rebi l'estudiant a casa seva, –mitjançant vídeos o altres materials audiovisuals–, i a classe es posi en joc allò que l'estudiant haurà après pel seu compte –mitjançant activitats d'aplicació sovint realitades en grup."<br />
Val a dir que utilitzar l'expressió "invertir l'aula" per referir-se a aquest canvi en l'orientació de l'aprenentatge és molt plàstica i segurament per això ha fet tanta fortuna.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHy3nfbzTpuTXah-qhFcze4pp0uvuuqQUMX5Ni-_hthcUuPm0-vnriedKI_JlAJFiReh4pi3AowN4ixHBQfeBag3XSyVLKL38ovWezpuvfjWgrWdq87HfMu_4lt13Q-QIDGlpjOd0-p7jd/s1600/aula.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHy3nfbzTpuTXah-qhFcze4pp0uvuuqQUMX5Ni-_hthcUuPm0-vnriedKI_JlAJFiReh4pi3AowN4ixHBQfeBag3XSyVLKL38ovWezpuvfjWgrWdq87HfMu_4lt13Q-QIDGlpjOd0-p7jd/s320/aula.gif" width="320" /></a>De tota manera, nosaltres pensem que darrera d'aquesta proposta metodològica s'amaga una idea que va més enllà d'aquest simple intercanvi de l'activitat de l'alumne a casa i a l'escola. I és que en comptes de considerar que el que s'inverteix és el lloc on es fa l'activitat –a casa o a l'escola– creiem que és més important considerar que s'inverteix l'ordre en què l'activitat d'aprenentatge esdevé "dirigida" o "autònoma". Així en la dinàmica tradicional l'activitat primer és dirigida –el professor que explica– i després és autònoma –l'alumne que fa els deures– mentre que amb el model de la <i>classe inversa</i> primer es fa l'activitat autònoma –l'aprenent accedeix als nous continguts amb mitjans audiovisuals– i després és dirigida –el professor organitza el treball en grup a l'aula–.<br />
Aquest matís, que potser pot semblar massa subtil, té importància en tant que el docent el que s'ha de plantejar no és tant el que proposa que els nens facin "a casa" com el que té sentit que facin "abans" per accedir de forma autònoma al coneixement per "després" comprovar la seva comprensió a partir d'activitats amb sentit fetes a l'aula. I això es pot fer a casa però també es pot fer a l'escola organitzant els temps i els espais per a fer-ho. D'aquesta manera queda en segon terme si aquesta activitat es fa casa o a l'escola. Aquesta consideració es fa especialment important en situacions en què els alumnes no disposen a casa dels mitjans tecnològics necessaris per accedir al coneixement pel seu compte. I, per altra banda, també cal tenir-ho en compte ja que una de les crítiques que es pot fer a la <i>classe inversa</i> i que, de fet, fan algunes famílies, és que pot semblar que l'escola es treu de sobre part de la seva responsabilitat en relació amb l'aprenentatge dels nens i nenes perquè no "els explica" i la desplaça cap a les famílies que en determinats nivells es poden sentir sobrepassades perquè no saben "explicar" els nous conceptes als nens, però és que precisament el que proposa aquest model és que l'explicació se la gestioni el propi nen de manera autònoma a partir de materials didàctics prèviament facilitats pel mestre i que pot utilitzar de la manera que li sigui més conveninent d'acord amb el seu ritme de comprensió, podent mirar una vegada i una altra els fragments que li presentin més dificultats o passant de pressa allò que ja coneix.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-76013663236945488212015-03-31T10:25:00.000+02:002015-03-31T11:12:19.362+02:00Competències bàsiques per a l'aprenentatge autònomLes meves darreres reflexions, sobretot vinculades amb el procés de realització i preparació de la defensa oral de la meva tesi "<a href="https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/aprenticsec/" target="_blank">L'aprenentatge dels estudiants adolescents utilitzant les TIC: entre l'escola i les xarxes</a>", giren a l'entorn de la necessitat de determinar quines són les <b>competències bàsiques per a l'aprenentatge autònom</b> que haurien de tenir ben desenvolupades els nois i noies en acabar l'ensenyament obligatori (ESO).<br />
Es tractaria del que hem anomenat "alfabetització per a la cultura digital", que hauria de comportar el desenvolupament de (1) les competències vinculades a l'accés i la comprensió de la informació (oral, escrita, matemàtica i audiovisual), (2) les competències que en permetin la seva reelaboració, assimilació, adaptació al context, etc. i (3) les competències que en permetin la seva comunicació i la reconstrucció social.<br />
Un altre aspecte a considerar serà l'articulació del currículum de continguts amb el desenvolupament d'aquestes competències. I això entenem que hauria de venir definit a partir de les motivacions i els interessos dels grups d'aprenentatge i s'haurien de poder concretar en projectes concrets.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-47048330627403507552014-07-13T10:58:00.002+02:002014-07-13T10:58:50.552+02:00Un blog molt interessant...<a href="http://dailygenius.com/">http://dailygenius.com/</a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-30795770828390027682013-05-06T11:35:00.002+02:002013-05-06T11:35:51.210+02:00Codi deontològic del mestreCodi deontològic de la professió docent del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya: <a href="http://www.cdl.cat/codi-deontologic-de-la-professio-docent">http://www.cdl.cat/codi-deontologic-de-la-professio-docent</a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-47851734451100739032013-05-05T11:13:00.001+02:002013-05-06T07:45:23.717+02:00Educació i compromís en temps líquids (Joan Manuel del Pozo)Fa uns dies vaig anar a parar a aquesta conferència que el professor de filosofia <a href="http://joanmanueldelpozo.blogspot.com/">Joan Manuel del Pozo</a> va impartir a l'ICE de la Universitat Rovira i Virgili el passat mes de juliol a Tarragona, i com que m'ha semblat molt clara i m'ha ajudat a ordenar i madurar moltes de les idees que he anat fent meves sobre l'educació al llarg d'aquests darrers anys, aprofito el meu blog per a compartir-ho i per tenir-ho registrat per poder-hi anar retornant en l'esdevenidor.
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<object height="315" width="560"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/_DFy2Q-s3UM?version=3&hl=ca_ES"></param>
<param name="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="allowscriptaccess" value="always"></param>
<embed src="http://www.youtube.com/v/_DFy2Q-s3UM?version=3&hl=ca_ES" type="application/x-shockwave-flash" width="560" height="315" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<br />
<span style="font-size: large;">1. Allò que entenem per <i>liquidesa</i> de la nostra cultura</span><br />
<br />
T. S. Eliot el 1934 es preguntava en un <a href="http://www.wisdomportal.com/Technology/TSEliot-TheRock.html">poema</a>: "On és la saviesa que hem perdut amb el coneixement? On és el coneixement que hem perdut amb la informació?"<i> </i>Si això ja s'ho preguntava fa vuitanta anys, ara que la informació s'ha multiplicat tal com s'ha multiplicat, què hauríem de respondre?<br />
Això que ja apuntava Eliot és un dels trets que des d'ara fa quinze o vint anys Bauman associa amb el concepte de <i>liquiditat </i>en parlar de la <i>societat líquida </i>i que té una relació directa amb el coneixement.<br />
Un dels aspectes que caracteritza aquest concepte és el canvi que s'està produint en els conceptes d'espai i de temps, canvi que està directament relacionat amb el concepte de <i>globalització</i>.<br />
<b><br /></b>
<b>La globalització comporta canvis en l'espai i en el temps. </b><br />
Josep Ramoneda defineix la globalització com "una forta concentració de l'espai i una intensa acceleració del temps".<br />
L'espai es condensa, el món es fa més abastable i això comporta una tendència a la uniformització.<br />
El temps s'accelera i la vivència del temps ens enfronta amb una paradoxa: podem fer més coses amb menys temps però això, en comptes de deixar-nos més temps lliure ens aboca a la manca de temps per fer tot allò que volem. Un altre aspecte relacionat amb el temps en la societat líquida és el <i>presentisme</i> vivim el present tot negant el passat i desconeixent el futur i això porta a la pèrdua d'identitat. Per altra banda, en relació amb el futur, estem esdevenint <i>depredadors del temps</i>, després de la colonització geogràfica estem colonitzant —i malmetent— el temps futur tenim una obsessió presentista tan intensa que no respectem les possibilitats del futur (ex. explotació dels recursos naturals, endeutament més enllà de les nostres vides...)<br />
<br />
<b>La mercantilització intensa porta a convertir-ho tot amb coses de preu</b><br />
Cal diferenciar el preu de les coses del seu valor. Kant distingeix les <i>finalitats de preu </i>i les <i>finalitats de valor</i>. Tot allò que té preu es pot substituir, allò que té valor és insubstituïble. Un rellotge té preu, l'amistat no té preu, té valor.<br />
<br />
<b>L'individualisme deriva del fals principi que només existeix l'individu</b><br />
L'accentuació de l'individualisme per l'existència ve de la dècada dels 80 quan governen M.Thatcher i R. Reagan i fan polítiques per desmuntar el teixit social sota el fals principi formulat per Thatcher que no existeix la societat i només existeixen els individus.<br />
<br />
La crisi actual es pot entendre com l'augment del mercantilisme i de l'individualisme fins a l'extrem de la cobdícia extrema. I això, a més de tenir repercussions en la vida econòmica, també té efectes molt importants en la construcció de l'individu i, per tant, en l'educació. Educar en un context de liquidesa és molt més complex que educar en el context de solidesa de fa unes dècades.<br />
<br />
<b>Avui l'educació és contracultural </b><br />
Podríem dir això en relació amb la contradicció flagrant que es dóna a l'escola on s'eduquen uns valors oposats als que es viuen en la societat fora de l'escola. L'evolució cultural en el context de la societat líquida porta a l'afebliment de l'espai públic i des de l'educació, en canvi, es pretén és ajudar a la construcció de l'individu per formar part i constituir aquest espai públic.<br />
<br />
La contracció de l'espai i l'acceleració del temps, però, també aporten avantatges. En primer lloc ens permeten gaudir del món d'una manera impensable només fa uns anys i això ens posa a disposició a tots (almenys en el món desenvolupat) una gran riquesa geogràfica, cultural, idiomàtica... com mai abans no havia estat possible i això comporta aspectes positius que hem de posar en valor des de l'educació. En segon lloc, la facilitat de les comunicacions facilita poder mantenir relacions amb moltes més persones que no abans. I en tercer lloc, tenim molta més llibertat en el sentit de possibilitat de tria d'opcions. Cal entendre la llibertat potencial en relació amb la llibertat real, que requereix la capacitat de saber triar i dotar d'aquesta capacitat serà l'objectiu principal de l'educació.<br />
<br />
<span style="font-size: large;">2. Aspectes rellevants de la cultura docent en aquest context</span><br />
<br />
<b>Cal ser més professionals que mai.</b><br />
Venim d'una situació en què el magisteri tenia forts components quasi-sacerdotals per l'associació dels mestres amb una certa jerarquia social i per una certa sacralització del coneixement. I s'ha de tendir a una professionalització que a hores d'ara encara no és suficient.<br />
Aquesta professionalització requereix:<br />
a) Una formació inicial molt exigent<br />
b) Una formació amb un gran sentit pràctic. Les pràctiques a l'escola han de ser un element clau de la formació docent.<br />
c) Demostrar la competència en l'exercici diari. Com en altres professions, cal establir sistemes d'exigència de responsabilitat. Cal una cultura de "donar comptes" dels resultats educatius.<br />
d) Tenir cura del prestigi social<br />
e) Vetllar per la formació permanent<br />
f) Fomentar l'ètica de la professió<br />
g) Vetllar per la capacitat associativa de la professió. Això és un element clau per sortir de l'estatus "sacerdotal" sense caure en l'estatus "funcionarial". (no sindicats, sinó col·legis professionals)<br />
<br />
<span style="font-size: large;">3. Proposta de repensament del present encarant el futur </span><span style="font-size: large;">de l'educació</span><span style="font-size: large;"> </span><br />
<br />
<br />
<b>Tres reptes clau:</b><br />
Dimensió teorètica: Recuperar l'autocomprensió de la funció docent. Calen uns principis educatius essencials.<br />
Dimensió ètica: Guanyar-se la confiança del sistema<br />
Dimensió social: Cooperació del centre educatiu amb el seu entorn social concret.<br />
<br />
<b>Objectius i principis de l'educació en temps líquids</b><br />
<i>Principis estructurals:</i><br />
a) Arrelament de l'escola amb l'entorn<br />
b) Autonomia de centres. Com més autonomia, hi ha més responsabilitat i compromís.<br />
c) Lideratge educatiu per facilitar el progrés de tota la comunitat educativa.<br />
d) Nova formació del professorat<br />
<i>Principis pedagògics:</i><br />
a) Esforç i millora radical de la capacitat lingüística dels infants (la <i>paraula</i> és el que ens fa humans)<br />
b) Promoure els valors: autonomia, llibertat, responsabilitat i compromís.<br />
c) Formació de la sensibilitat (educar l'<i>estètica</i> a més de l'<i>ètica</i>)<br />
d) Alfabetització mediàtica. Necessitat d'ensenyar a utilitzar les noves tecnologies.<br />
e) Replantejament de la formació científica<br />
f) Orientació del coneixement vers el <i>pensament crític</i><br />
- Basat en criteris més que no pas en dades. Cal donar claus d'interpretació més que no interpretacions.<br />
- Amb sentit processualista. Cal conèixer des de l'origen per entendre completament.<br />
- Habilitat contextualitzadora. Si no es coneix el context no es pot entendre bé el text.<br />
- Actitud autocorrectiva. Diposat a reconèixer l'error per poder canviar i millorar.<br />
<br />
<b>Condicions necessàries </b><br />
<br />
<ul>
<li>Serenitat</li>
<li>Diàleg</li>
<li>Optimisme de la voluntat (malgrat el pessimisme de la intel·ligència)</li>
<li>Bones polítiques</li>
<li>Estabilitat legislativa</li>
<li>Apelació a la responsabilitat compartida</li>
</ul>
<div>
<b>Final:</b> "La papallona (de l'educació) és a les teves (vostres) mans" pots fer-ne el que vulguis. (fent referència a un <a href="http://paguerapamies.wordpress.com/2008/11/30/la-historia-del-savi-i-la-papallona/">conegut conte indi</a>)</div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-20415493391663167032013-03-27T08:57:00.000+01:002013-03-28T08:11:41.921+01:00Educació en comunicació: competència bàsicaVivim uns temps en què llegeixo els diaris més que mai, sobretot digitals, i en llegeixo d'un costat i de l'altre. I escolto les notícies per la ràdio i la televisió; i m'enganxo en tertúlies, també d'un costat i de l'altre. I m'esgarrifo d'escoltar disbarats i mentides cridats des de micròfons amb total impunitat i m'exalta escoltar el mateix que penso, i m'emociona escoltar argumentacions clares, que cauen pel seu propi pes.<br />
Vivim uns temps en què afloren als mitjans temes importants que a ningú no haurien de deixar indiferent. Temes que en realitat no són d'ara, que són de sempre però que ara, amb la crisi –etimològicament crisi ve de "separar" o "decidir"; és alguna cosa que es trenca i perquè es trenca, cal analitzar-la– deia que amb la crisi, com que ha caigut la crosta que els tapava, aquests temes importants afloren tal com són: el sentiment nacional de Catalunya, la injustícia social dels poders econòmics, la prepotència i la incompetència mancada de valors socials de molts dels representants polítics, l'egoisme de la picaresca, el biaix intencionat dels mitjans d'informació que arriba fins la mentida exaltada amb vehemència...<br />
En aquest context, sento més necessària que mai per a la nostra societat l'<b>educació</b>.<br />
Una educació que doni als futurs ciutadans la força per ser autònoms enfront d'aquesta realitat, que els permeti ser crítics i exigents, que els permeti triar ser honestos i compromesos.<br />
Una educació que permeti llegir la realitat. Una realitat que molt sovint ens arriba mediatitzada pels mitjans de comunicació. Cal aprendre a llegir els mitjans de comunicació de masses, aprendre a distingir quan s'escolta la declaració d'algú de quan se cita aquella declaració –i s'hi afegeixen interpretancions o es tergiversa el missatge–, cal aprendre a distingir quan es presenten arguments de quan s'expressen desigs, quan s'informa de quan es crea opinió...<br />
<b>L'educació en comunicació és una competència bàsica</b> que encara és molt ignorada a l'escola.<br />
Per viure i desenvolupar-se en el context de la societat de la informació actual no n'hi ha prou de saber llegir, cal saber llegir els mitjans, llegir entre línies, llegir les imatges, adonar-se de les intencions... Cal tenir prou formació per copsar la realitat, per interpretar-la, per poder prendre decisions.<br />
Només així, sent capaços d'adonar-nos de la realitat que ens envolta, podrem avançar i anar més lluny, podrem imaginar que més enllà de la realitat construïda pels mass media hi ha una altra realitat que és possible construir i per la que val la pena treballar. De vegades tinc la sensació que "al sistema" ja li va bé que els ciutadans ens sentim impotents i que acceptem que les coses "són així" i no s'hi pot fer res.<br />
Però amb una educació completa, orientada a l'assoliment del sentit crític i la responsabilitat, orientada a l'assoliment de l'autonomia personal, ens ajudarà a adonar-nos que la realitat no ens ve donada, que la podem construir. Ens adonarem que hi ha motius per moure's i treballar per aconseguir una nació catalana capaç de créixer il·lusionada sense l'opressió d'un estat que li és hostil, que es podria disposar d'un poder econòmic que promogués el desenvolupament de les empreses i dels ciutadans, que podríem tenir uns representants polítics al servei de la societat que els ha triat i que per això serien reconeguts, que existeix l'altruisme generós que ens fa sentir a tots d'una mateixa comunitat, que hi poden haver uns mitjans de comunicació que informin i que formin, compromesos, que mostrin els diversos aspectes de la realitat, que és molt complexa, i que ajudin a desenvolupar el sentit crític i així anem construint una societat cada cop més culta, i esperançada i rica en valors.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-86275437557328038902013-03-11T11:16:00.002+01:002013-03-11T11:16:38.175+01:00El bon mestre del tercer mil·lenni no ha de ser tant un bon ensenyant com un bon model d’aprenent<b id="internal-source-marker_0.8706057218369097" style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">En el context actual el coneixement és fluid, canviant i fàcilment accessible, i l’aprenentatge ja no es pot considerar només com l’accés a aquest coneixement, ni tampoc es pot considerar només com una construcció personal de coneixement. El coneixement és connectiu i es crea socialment i l’aprenentatge, en el segle XXI, esdevé la capacitat d’establir xarxes; de connectar i articular els coneixements dins d’un mateix i amb el seu entorn físic, social i cultural. </span><br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">En aquest context, el mestre ha de ser capaç d’ajudar els nois i noies a construir i a gestionar el seu propi entorn d’aprenentatge. I això només es pot fer des de la pròpia capacitat d’aprenentatge del docent; encomanant el desig d’aprendre; connectant els aprenents amb la seva pròpia xarxa d’aprenentatge; facilitant els recursos i estratègies per al desenvolupament i la gestió de la xarxa de relacions d’aprenentatge de cadascú. Dit d’una altra manera: compartint l’aprenentatge i ajudant a aprendre a aprendre.</span></b><br />
<b style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></b>
<b style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: x-small;">(publicat a: <i>Debats d'educació. Les 3 coses que he après d'educació</i>) <a href="http://les3coses.debats.cat/ca/community/xavier-avila-i-morera" target="_blank">enllaç</a></span></span></b>Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-58206883836072284992013-03-11T11:14:00.006+01:002013-03-11T11:14:59.198+01:00L’alfabetització al segle XXI ha de permetre saber de lletres, de nombres... i de tecnologia<b id="internal-source-marker_0.8706057218369097" style="font-weight: normal;"><br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Si entenem l’alfabetització com el procés que dóna accés a la cultura. I la cultura l’entenem com una construcció social en la que està immers el subjecte, que pot utilitzar lliurement i en la que pot participar amb les seves aportacions personals i col·lectives. L’alfabetització, doncs, ha de facilitar l’adquisició dels instruments culturals que permetin organitzar el propi pensament i apropiar-se de l’entorn.</span><br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Això comporta dominar la lectura i l’escriptura, el càlcul i el raonament matemàtic, però avui també requereix el domini de les tecnologies de la informació i de la comunicació.</span><br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Igual que l’escriptura va néixer com un simple suport a la memòria i amb el temps ha esdevingut una extensió del pensament, igual que els instruments matemàtics recullen l’evolució cultural de milers d’anys, avui les TIC ja han deixat de ser simples instruments de suport i han esdevingut construccions socials que transformen i configuren l’entorn sociocultural del segle XXI que modifiquen les formes d’aprendre i de conèixer. I és per això que l’escola d’avui també ha d’ensenyar a utilitzar i a comprendre la tecnologia, ha d’ensenyar a gestionar la informació i ha d’educar en comunicació.</span></b><br />
<b style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></b>
<b style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: x-small;">(publicat a: <i>Debats d'educació. Les 3 coses que he après d'educació</i>) <a href="http://les3coses.debats.cat/ca/community/xavier-avila-i-morera" target="_blank">enllaç</a></span></span></b>Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-5846562218841759952013-03-11T11:11:00.003+01:002013-03-11T11:15:29.833+01:00La innovació és un procés de canvi per millorar en el context d’una nova realitat. La innovació educativa, també.<b id="internal-source-marker_0.8706057218369097" style="font-weight: normal;"><br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Quan avaluem el sistema educatiu actual ens adonem que no funciona prou bé perquè no és capaç de resoldre amb eficàcia les necessitats educatives de la nostra societat actual. </span><br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">En els darrers vint anys la societat, empesa sobretot per la revolució tecnològica i digital, ha canviat molt. I l’escola no. </span><br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Tots estem d’acord que cal introduir canvis, però a l’hora de decidir en quina direcció han d’anar aquests canvis, sorgeix el desacord. </span><br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Cal innovar, cal ajustar el sistema educatiu a la nova realitat del segle XXI i potser no sabem quina ha de ser la direcció del canvi, però sí que sabem del cert que no podem seguir fent com el nen que nega la realitat tancant els ulls. I també sabem que no es tracta de mirar enrera, pensant que el que va funcionar fa vint o trenta anys tornarà a funcionar, perquè tenim la certesa que la societat d’ara no s’assembla gaire a la societat de fa vint o trenta anys.</span><br /><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Cal innovar mirant endavant, reconeixent els canvis del nostre voltant, identificant les necessitats educatives de la societat actual i aprofitant tot el bagatge de la nostra cultura educativa per projectar-la en noves propostes, creatives i engrescadores, adaptades a un món que, educativament, és molt més ric i està ple de possibilitats d’aprenentatge.</span></b><br />
<b style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></b>
<b style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: x-small;">(publicat a: <i>Debats d'educació. Les 3 coses que he après d'educació</i>) <a href="http://les3coses.debats.cat/ca/community/xavier-avila-i-morera" target="_blank">enllaç</a></span></span></b>Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-7422063335388669202012-06-02T07:56:00.003+02:002012-06-02T07:56:33.995+02:00Algunes idees sobre això de la informàtica en el “núvol”<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span style="font-family: Calibri;">Per fer-nos una idea de què és això del “núvol” ens podem imaginar el procés
habitual d’utilització de l’ordinador per escriure un text, posem per cas.
Obrim un processador de textos que tenim instal·lat en el nostre ordinador, el
Word per exemple, i a mesura que anem escrivint l’anem desant en una carpeta,
també en el nostre ordinador. Quan al cap d’un temps necessitem recuperar
aquell document, obrim la carpeta on era i el tornem a tenir en pantalla. Aleshores
el podem imprimir, o enviar per correu electrònic, o fer-hi modificacions, o
copiar-lo en un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pen drive, </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i el tornem a desar. Aquest procés, com que el
fem en el nostre ordinador diem que és en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mode
local</i>. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Calibri;">Doncs bé, ara imaginem que en comptes de desar aquest document en una
carpeta del nostre ordinador l’haguéssim desat en una carpeta que estigués a
Internet. Hi ha serveis com el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dropbox </i>que
permeten disposar d’un espai personal de magatzematge a la Xarxa. D’aquesta
manera podríem accedir als nostres arxius des de qualsevol ordinador connectat
a Internet. I en aquest cas diríem que ja tenim els nostres arxius “al núvol”.
Per tant, una primera idea sobre aquest núvol és que es tracta d'un lloc a la
Xarxa on podem gestionar els nostres arxius. A més a més, pel fet d’estar a la
Internet, aquests arxius els podem compartir amb altres usuaris que també els podran
llegir, o se’ls podran baixar, o el que nosaltres els autoritzem a fer. Potser
algú us ha enviat alguna vegada per correu electrònic un enllaç per
ensenyar-vos fotografies de la vostra colla? Doncs aquestes fotografies també
estan “al núvol”. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Calibri;">Segurament ara pensareu que, si només és això, ja fa temps que l’esteu
utilitzant el núvol i abans no se'n parlava, oi? I és que amb això de les TIC
passa sovint que hi ha coses que primer existeixen i es van fent servir i més
tard, quan prenen una forma més definida a partir dels usos <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que se’ls dóna, se’ls posa un nom i sembla una
cosa nova però en el fons no ho és tant... o potser sí.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Calibri;">Precisament, quan s’ha començat a parlar del “núvol” ha estat quan el seu
ús ha permès anar una mica més enllà. Quan a més de poder-se pujar (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">upload) </i>i baixar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">(download)</i> arxius de tota mena a la Xarxa, s’han començat a poder crear
directament els documents des d'Internet. Imagineu-vos que el propi processador
de textos estigués <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la Xarxa, al
"núvol". Aleshores no necessitaríeu el vostre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Word</i> sinó que podríeu iniciar un text i editar-lo directament a
Internet. Per exemple, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Google Drive </i>(abans<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Google Docs</i>) és una aplicació que
permet crear un document directament des del mateix navegador d'Internet. I és per
això que es parla de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cloud computing</i>
perquè l’acció informàtica, –el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">computing</i>–,
editar el text en el nostre exemple, ho fem en mateix núvol, és a dir, quan
estem connectats a Internet. I això és el que, malgrat que d’entrada pugui
semblar poc rellevant, portarà avantatges i canvis molt significatius en l’ús
de les TIC que fem habitualment. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Calibri;">Vegem-ne alguns, d'aquests avantatges.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>En primer lloc, ja hem parlat de la ubiquïtat de la informació que tenim
al núvol pel fet d'estar a la Xarxa. Podem crear, desar i recuperar arxius des
de qualsevol lloc accedint a Internet. I, de retruc, hi podem accedir amb
dispositius cada cop més diversos perquè, a més de l'ordinador i el portàtil, ja
hi podem accedir també mitjançant el mòbil, la tauleta i fins i tot el
televisor. Ara, aquest accés utilitzant Internet també es podria entendre com
un inconvenient, ja que ens podrem trobar que si no tenim connexió, no tindrem accés
als nostres arxius però cal a dir que la moltes d'aquestes aplicacions permeten
també el treball en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mode local</i> i se
sincronitzen amb el núvol quan hi tenen accés novament.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Calibri;">Un segon aspecte a considerar és el fet que les aplicacions que hi ha al
núvol –posàvem l'exemple del processador de textos– estan permanentment
actualitzades i això facilita que, sense que els usuaris haguem de fer-hi res,
se'n vagi polint el seu funcionament o s'hi vagin afegint noves possibilitats i
que sempre puguem disposar de la darrera versió, sense haver de pagar per a
noves actualitzacions. I, és clar, com que accedim a les aplicacions que hi ha
a la Xarxa, tampoc no es requereix que a l'ordinador des del treballem hagi de
tenir instal·lat res més que un navegador d'Internet i d'aquesta manera des
d'un o altre equip sempre accedim al mateix entorn i hi tenim el mateix
programa amb les mateixes opcions i menús.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Calibri;">Un tercer punt a tenir en compte faria referència al volum d'informació que
hi podem disposar i a les garanties de funcionament . En el núvol amb prou
feines es troben limitacions d'espai.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Les grans empreses que ofereixen els seus serveis al núvol podríem dir
que estan en una mena de cercle virtuós en el que com més usuaris tenen, de més
recursos disposen i això els permet utilitzar els millors equipaments i oferir un
servei amb el màxim de garanties ja que és l'eficiència del seu funcionament el
que els permet mantenir i augmentar el seu volum d'usuaris. Això no és estrany
ja que es pot explicar pel fet que l'escalabilitat dels recursos informàtics
acostuma a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>respondre a esquemes de
progressió geomètrica que fan que a partir de determinats llindars d'inversió, –als
que possiblement mai no podria arribar una institució com la nostra–, per molt
poc més es pugui oferir moltíssim més.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Calibri;">I un quart punt, que hem deixat per al final perquè és el que ens sembla
més significatiu en el nostre context, fa referència a les noves possibilitats
de treball compartit que ofereix aquesta nova dimensió de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">informàtica en el núvol. </i>El fet de
disposar de les aplicacions ofimàtiques a Internet hem vist que fa possible que
un mateix document sigui compartit per diversos usuaris i això no és ben bé com
abans que ja el podíem tenir en una carpeta compartida, o que ens el podíem
enviar per correu, sinó que ara el podrem editar entre tots els qui el
compartim i fins i tot podrem fer-ho simultàniament. Ja he dit abans que això pot
semblar poc rellevant i que de segur que ens sorprèn que, només per això, ara se’n
parli tant, del núvol. Perquè ja fa molt de temps que tenim xats que ens
permeten comunicar-nos, i fòrums, i carpetes compartides... Però intuïm que aquesta
possibilitat de compartir la creació a la Xarxa tindrà importants repercussions
en molts diversos camps, i on tindrà –o hauria de tenir– una rellevància especialment
significativa <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>serà precisament a la Universitat
per la seva vinculació directa amb els processos de gestió i de creació de
coneixement, tant a través de la recerca com de la docència, perquè actualment,
en el context de la societat-xarxa, aquesta creació de coneixement només pot
ser si és compartida.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Calibri;">Ens hem adonat que l'adaptació és una competència clau per viure i
desenvolupar-se en l'actual societat digital, caracteritzada pel canvi. Els qui
vam néixer abans que els ordinadors <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ens
hem hagut d’anar adaptant a la cultura digital. I ho hem anat fent de mica en
mica. Per exemple, ens hem acostumat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a
treballar a la pantalla de l’ordinador esforçant-nos per superar l’angoixa de
no poder “tenir” el text fins que no surt per la impressora. I aquest aprenentatge
ens ha portat a entendre que fins i tot molts textos poden existir i fer la
seva funció completa sense haver estat impresos mai. Per exemple, els missatges
de correu electrònic. I, a la llarga, ens hem adonat que aquesta evolució de la
informació analògica a la digital ens ha reportat més avantatges que
inconvenients. Avantatges com la possibilitat de millorar les nostres
produccions, de combinar els textos amb imatges i sons, d'enllaçar la
informació creant hipertextos, de compartir documents, d’enviar-los sense haver-nos
de desplaçar, de magatzemar-los i recuperar-los amb gran facilitat, de publicar-los
i d’accedir a la publicació dels altres...</span><br />
<br />
<span style="font-family: Calibri;">Doncs bé, amb l’accés a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">informàtica
al núvol</i> és molt probable que estiguem encetant un procés comparable al que
va suposar deixar d'utilitzar la màquina d'escriure per fer servir l’ordinador.
Però en aquest cas el que quedarà afectat no serà tant el producte com el
procés. Seran les nostres formes de treball el que anirà canviant. Compartir
els documents al núvol comportarà una tendència a la millora de la producció a
partir de la col·laboració intel·lectual i a la creació compartida. Amb això anirem
cap a una nova concepció dels documents que deixaran de ser només el resultat
d’un procés de reflexió -individual o en grup–, perquè esdevindran, els
documents en sí mateixos, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un punt de
trobada, l’espai idoni per als processos de reflexió compartida, el lloc per a
la generació de coneixement. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I això
requerirà novament que siguem capaços de canviar els nostres esquemes mentals, ens
demanarà flexibilitat per adaptar-nos a un nou context, per explorar noves
formes de treball col·laboratiu, per descobrir noves possibilitats de
construcció de l'aprenentatge i del coneixement. </span><br />
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 6pt 0cm 0pt; text-indent: 21.25pt;">
<br /></div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span>Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-71718105583319710202011-07-14T08:25:00.021+02:002011-07-17T07:18:17.993+02:00LA PISSARA DIGITAL A LES AULES: UNA FINESTRA OBERTA AL MÓNPer a entendre d'una manera planera què és una pissarra digital n'hi hauria prou d'imaginar-se la pantalla de l'ordinador projectada sobre una superfície, que pot ser la pissarra convencional o una pantalla posada al seu davant. És a dir, que una pissarra digital (PD) no seria res més que un ordinador connectat a un projector. Això, de fet, no sembla gaire nou i tampoc no sembla prou innovador per justificar que se'n parli tant últimament. Però aquest senzill muntatge sí que aporta moltes possibilitats didàctiques interessants. Imagineu per exemple com permet fer "a la pissarra" tot allò que es pot fer amb un ordinador: llegir i modificar textos sense haver-los d'anar escrivint en aquell moment, veure-hi presentacions i vídeos, escriure i corregir documents, connectar a Internet amb totes les possibilitats que això ofereix: poder llegir diaris, buscar una definició, mostrar la fotografia d'un personatge sobre qui estem parlant, escoltar fragments d'àudio com ara el discurs de Macià proclamant la República catalana o una òpera de Wagner, mostrar una seqüència de vídeo o una infografia[1] per explicar en què consisteix el cinema en 3D [2], per exemple, etc.<br />
<span class="Apple-style-span" style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">a</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De tota manera, les pissarres que d'un temps ençà s'estan instal•lant en moltes aules de les escoles del nostre entorn i que fan que se n'hagi parlat als diaris, encara van una mica més enllà. Són les que s'anomenen pissarres digitals interactives (PDI), que a sobre de l'esquema que hem descrit afegeixen el fet que la superfície de projecció sigui sensible al tacte. Això permet que es pugui actuar directament sobre aquesta superfície per gestionar l'ordinador, sense haver de fer servir el ratolí o el teclat. Així doncs, des de la pròpia pissarra es pot dibuixar o escriure, obrir o tancar finestres, accedir a documents desats o navegar per Internet. I això també permet que aquesta mateixa pissarra digital sigui utilitzada com una pissarra convencional de guix o una pissarra blanca de retoladors, podent-hi escriure o dibuixar però afegint-hi tots els avantatges de la digitalització, per exemple la possibilitat de desar la pissarra utilitzada per tornar-la a utilitzar en una sessió següent o podent-la distribuir entre els estudiants.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">a</span><br />
<div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan es parla de digitalització de les aules a més de la introducció de les PDI tal com les hem descrit, també se sol considerar la utilització d’ordinadors per part dels alumnes, sigui de manera individual, per parelles o en grups més nombrosos. I això és el que en molts casos s'està fent simultàniament a les escoles del nostre país. </span></div><span class="Apple-style-span" style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">a</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La finestra, com una metàfora, ens aboca a la necessitat de considerar un dins i un fora, una realitat interior i una altra d'exterior. Concretament, en el nostre cas serà l'aula i el món, o l'escola i la societat. En una primera aproximació a aquesta relació dins/fora se'ns dibuixa com a conflictiva: mentre el món avança vers una complexitat creixent, amb canvis accelerats, amb una diversitat cada cop més gran, amb una orientació vers el consum, els valors efímers, la sensació de liquiditat que amb tant encert plàstic descriu Zygmunt Bauman, l'escola més aviat intenta –a contracorrent– ser un reducte d'aquells valors d'abans, de les condicions de la modernitat, d'allò que tenia sentit però que ara més aviat trontolla: el coneixement limitat i estable, l'ordre, la disciplina no qüestionada, la uniformització, el mestre com a font de coneixement...</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">a</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cal tenir en compte que el desenvolupament de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) és un dels elements que estan a la base d'aquests canvis tan significatius que s'estan produint en l'anomenada societat del coneixement. I que en aquest sentit és clau l'existència d'Internet en tant que facilita l'accés –i també la publicació– de tota mena d'informació i alhora proveeix noves formes de comunicació. Tot plegat genera canvis tan rellevants que fins i tot, malgrat la manca de perspectiva temporal, ja justifiquen que ens puguem referir als temps actuals en termes de revolució de la informació comparable amb el que va ser la revolució industrial. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">a</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És per això que el fet de disposar d’aquesta tecnologia dins les mateixes aules, encara que hagi estat amb més de vint anys de retard, ens permet mirar l’escola amb un punt d’optimisme en tant que facilita l’aproximació entre l’escola i la realitat. I és en aquest context que comparem la dotació d'una aula amb una pissarra digital connectada a Internet amb el fet d'obrir una finestra vers el món exterior i vers el món que els nens i nenes ja viuen fora de l’escola, perquè, sense entrar en disquisicions sobre per què aquest pas s’està donant ara i no s’ha fet abans, el que sí que creiem que és important tenir en compte és que els nois i noies, els nens i nenes que omplen les nostres aules, en sortir de l’escola ja fa temps que viuen en un entorn on la tecnologia és molt present, tant present que se'ls fa invisible. Els sembla natural i utilitzen l’ordinador o el telèfon mòbil amb la mateixa tranquil•litat amb què les generacions anteriors podíem utilitzar el telèfon fix o la televisió: sense pors, sense misteri, sense admiració... Serveix per a això, i d’això en treuen profit.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">a</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Val a dir que en relació directa amb la tecnologia, un dels aspectes que intervé de manera decisiva en la configuració del nostre entorn sociocultural és la utilització del llenguatge audiovisual i l'ús dels mitjans de comunicació. Avui en dia percebem el món amb base a molts inputs informacionals que ens arriben mediatitzats. I ve de lluny que determinats grups d'educadors i comunicadors maldem perquè es tingui en compte l’educació en comunicació en el currículum escolar. Hi ha molta feina a fer a les escoles per ensenyar a llegir les imatges que ens bombardegen els mitjans de comunicació i especialment la publicitat. Cal ensenyar a descodificar els missatges audiovisuals i cal educar el sentit crític. I en relació amb això, el fet de disposar a l'aula una tecnologia que facilita tant significativament l'ús de l'audiovisual i l'accés directe als mitjans de comunicació, pot representar un pas endavant. Això sí, cal ser conscients que donar aquest pas, accedir als mitjans i a la informació d’Internet, comporta abocar-se al món de la incertesa, de la impredictibilitat, dels grisos enfront dels blancs i els negres que de vegades s’intenten presentar de manera simplificada a l'escola. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">a</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La PDI a l'aula és una nova finestra que s'obre a les parets de l'aula, però com amb les altres finestres, serà el mestre qui decidirà si es té amb els vidres tancats perquè no entri massa aire o amb les persianes baixades perquè els nens no es distreguin.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbl7Gq5jzeFoPp-YLqu4O8hYW8I-ZFo-9EDlTAMPVf8kf0r_uxihHKl13cHtSx9DXG45i1q3Vw5LSv1HK3SDwjrZu2dwvISmtOeXVG-XHkG8yfFlw_odzSZyr7jnt0i5HunaxJsYvmGkUs/s1600/PissarraFinestra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbl7Gq5jzeFoPp-YLqu4O8hYW8I-ZFo-9EDlTAMPVf8kf0r_uxihHKl13cHtSx9DXG45i1q3Vw5LSv1HK3SDwjrZu2dwvISmtOeXVG-XHkG8yfFlw_odzSZyr7jnt0i5HunaxJsYvmGkUs/s400/PissarraFinestra.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Obrir la finestra i deixar que entri l'aire fresc a l'aula, que entri la realitat amb tota la seva complexitat, amb la força de la seva actualitat per motivar l'aprenentatge avui esdevé una possibilitat. Però cal ser conscient que això escapa al control i demana un canvi de rol del docent. Amb les finestres obertes el mestre ja no és l'expert que ho té tot controlat i que diu això toca i això no toca. Amb les finestres obertes pot ser el capità del vaixell, dirigir la navegació però sotmès, amb tota la tripulació a les inclemències del temps i a les forces dels corrents. Ha de ser l'expert a dirigir el grup-classe i a interactuar amb amb la realitat, l'expert a orientar l'alumne i l'acompanyant en la desorientació crítica, i això només es pot fer des de la passió per navegar.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">a</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquests moments de crisi, –entesa com a replantejament fructífer–, cal repensar el perfil del mestre del segle XXI, i més encara quan ens hem adonat que si l'escola no va prou bé és perquè al llarg de molts anys hem anat fent una escola que s'havia acomodat a l'anar tirant. Una escola que, de forma volguda o no, ha portat a un cert anorreament dels mestres, agafats al llibre de text –en paper o digital– per anar surant sobre la mar revoltada de la postmodernitat, desenvolupant un currículum poc ajustat als interessos dels alumnes i lluny de les necessitats de la societat del segle XXI. Els mestres han acabat funcionant com a simples engranatges d'una maquinària que produeix nois i noies avesats a la realització de treballs i a la superació de proves per obtenir títols però poc interessats en l'aprenentatge significatiu, que paradoxalment avui es dóna fora de les quatre parets de l'aula. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">a</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Encara tenim una escola tancada amb un cert sentit d'autoprotecció, però cada cop més sacsejada per les possibilitats de les TIC i d'Internet, i per això calen mestres capaços d'obrir-ne les finestres. Calen mestres flexibles i amb sentit crític, amb la humilitat de l’etern aprenent i capaços de transmetre grans dosis de curiositat, agosarats enfront les incerteses i inquiets. Calen mestres capaços d'ajudar els nens i nenes a viure i a desenvolupar-se en la complexitat del món en el que –malgrat l'escola– ja viuen i creixen quan engeguen l'ordinador a casa seva o s'asseuen davant del televisor.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">a</span><br />
<div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>(Article publicat a la revista RE. Revista trimestral de pensament i opinió. Juliol de 2011. Número 67)</i></span></div><div><hr align="left" size="1" width="33%" /><div id="ftn1"><div class="MsoFootnoteText"><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">[1]</span></span></span>El terme infografia és usual per a referir-se a les informacions iconogràfiques, acompanyades de breus texts de recolzament o explicacions textuals, en la premsa diària i/o de periodicitat diversa, però també són infografies totes aquelles produccions iconogràfiques, esquemes detallats, i altres iconografies amb categoria d'il·lustracions gràfiques que, acompanyades de texts <i>ad hoc</i>, contribueixen a descriure, comprendre o fer entendre millor allò del que s´informa. (Viquipèdia)</div></div><div id="ftn2"><div class="MsoFootnoteText"><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">[2]</span></span></span> <a href="http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/imagen-y-sonido/2010/05/06/192779.php">http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/imagen-y-sonido/2010/05/06/192779.php</a></div></div></div><span style="font-family: 'Times New Roman';"> </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman';"> </span>Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-53850270411225394342011-06-21T11:54:00.008+02:002011-06-21T19:57:54.200+02:00Sobre l'etern debat pública/privadaEm poso a escriure una mica indignat pels missatges, -que vull considerar equivocats més que no pas malintencionats-, que transmeten els mitjans de comunicació a través de tertulians d'aquests que parlen de tot perquè saben de tot (el que aprenen dels altres tertulians, és clar).<br />
Ahir van sortir dades sobre els resultats de les darreres proves de sisè de primària a Catalunya i es destaquen dos resultats: hi ha el 25% de <i>fracàs escolar</i> (concepte més que ambigu però que s'utilitza com si parléssim tots del mateix) i l'altra és que a l'<i>escola privada</i> (entenc que també s'hi inclou la <i>concertada</i>, que és com ho fan servir els mitjans) aquest índex és més baix.<br />
A partir d'aquí la tertúlia de seguida cau en la relació fàcil amb la minsa inversió en educació i, és clar, això explica els nivells baixos i el desequilibri pública/privada. Tot i que comparteixo la idea que s'inverteix poc en educació, no crec que sigui la clau del problema.<br />
Des de la meva implicació personal i professional amb el món de l'educació, la simplesa d'aquests comentaris m'amoïnen perquè, ja ho he dit, no em semblen malintencionats però ens allunyen de la realitat, o si més no, del costat de la realitat que percebo jo mateix i que potser també caldria considerar.<br />
Sóc mestre i vaig estar treballant a l'escola concertada durant deu anys. D'això aviat en farà vint-i-cinc. I per això sé el que cobrava jo i sé el que cobraven els meus amics, també mestres, que van entrar a l'escola pública. Malgrat el que pensa "el carrer", que sovint parla en boca dels "tertulians", el sou era superior a la pública. Des d'aleshores s'han anat equiparant i ara gairebé deu ser equivalent. També sé els privilegis que tenien aleshores, i que mantenen, els mestres i les escoles públiques enfront de la concertada. Els mestres: contracte vitalici, horari més reduït, assegurança mútua, períodes complets de vacances, puntuació per formació, reconeixement de mèrits, ... I les escoles: ràtios més baixes d'alumnes per professor, professionals de suport, serveis de centres de recursos, inversió pública ajustada a les despeses... I, encara que pugui semblar el contrari, no me'n queixo. També és cert que els mestres de la pública hi accedeixen a través del sistema d'oposicions i, com a sistema, podria servir per seleccionar els millors. Ai las! el sistema... També em sembla bé que l'escola pública disposi de més recursos que a la concertada... Ep, potser no és veritat que disposi de més recursos que la concertada i tindrà raó "el carrer"... però el que s'ha de tenir en compte és que a la concertada els recursos necessaris que no cobreix l'administració malgrat el concert, els aporten els pares per pagar "la sisena hora", o la llum del pati, o el servei de menjador o el psicopedagog, o...<br />
Sigui com sigui, no em sembla just considerar així, sense més, que l'escola privada té més recursos que la pública. Com a mínim s'hauria de matisar i considerar el perill de totes les generalitzacions, també d'aquesta que faig jo en parlar de la privada concertada.<br />
Amb el que no estic gens d'acord, i és el que m'ha fet deixar de banda altres obligacions i posar-me a escriure, --una mica "indignat" ho he de reconèixer--, és considerar aquest principi de causalitat que ja ni tan sols no es formula sinó que es dóna per descomptat: la qualitat de l'educació és directament proporcional a la inversió econòmica. No sé si això que es veu tan clar en educació també es veu igual en el futbol. (Aprofito per comentar el meu estat de permanent perplexitat davant de la quantitat de suport mediàtic amb què compta el futbol: programes de televisió i de ràdio exclusius, diaris, ara cadenes de televisió i tot...) Bé, tornant a allò a que anàvem, em preguntava si algú, després del duel d'aquesta temporada entre el Barça i el Madrid encara es creu que qui més diners gasta en futbol millors resultats obté... No ho sé, segurament el món de l'educació és molt diferent, però hi ha alguns elements de reflexió que potser mereixen algun espai a les "tertúlies".<br />
Ja fa uns anys que estic treballant a la universitat en la formació de mestres. Ja he comentat la meva passió per l'educació i encara no he abandonat l'esperança que amb l'educació es pot treballar a fer un món millor. Des d'aquesta posició conec els nois i noies que vénen a preparar-se per a fer de mestres i n'hi ha de tota mena, com ha de ser. I també veig els que es graduen i, potser el curs vinent no, però habitualment poc temps després estan treballant a les escoles. I n'hi ha que van a parar a l'escola pública i n'hi ha que van a parar a l'escola concertada (en conec molt pocs que vagin a la <i>privada-privada</i>, perquè és molt més escassa del que la gent del carrer -i potser els tertulians- es pensen, els que sí que ho saben són els sindicats, però no els convé dir-ho) doncs bé, els ex-alumnes m'expliquen com es funciona en un lloc i a l'altre: com són acollits o ignorats pel claustre, quines consignes reben, quines responsabilitats entomen, com es trien o no els equips directius i, per bé que tant a la pública com a la concertada hi ha de tot, fent un capmàs estadístic trobo certes explicacions que diferencien la pública de la concertada i d'aquestes explicacions no se'n parla mai a les "tertúlies". La veritat és que parlar d'aquestes diferències algú deu haver decidit que no deu ser del tot <i>políticament correcte</i> i a més a més quan se'n parla, com ara jo que ho escric al meu blog, es corre el risc de ser etiquetat a favor o en contra de l'escola pública. Doncs jo, ja ho dic ara, abans que res sóc defensor d'una bona escola pública, la millor! i per això mateix també defenso una bona escola concertada perquè també és pública i es sosté amb fons públics i fins i tot de la privada perquè dins de la legalitat, les famílies que puguin inverteixin en l'educació dels seus fills i si l'escola privada és de màxima qualitat, l'educació en general en traurà rendiment. (No he sentit ningú queixar-se mai dels preus d'El Bulli o del Celler de can Roca i em sembla que el dret a l'alimentació és tan fonamental com el dret a l'educació..., o no?)<br />
Tornant al tema, també conec directors de l'escola pública i de la concertada que intenten pilotar la seva nau i em comenten uns més preocupats i d'altres no tant quin és el llast que han d'arrossegar. I la meva percepció és que el llast de l'escola pública no es pot alleugerir amb calers, el de la concertada potser sí, però tant se val. El llast de l'escola pública sobretot està en actituds, en la manca d'incentius per desenvolupar una carrera docent motivadora, en la dificultat de crear equips ben avinguts i estables... Això potser té alguna relació amb allò del Barça i el Madrid oi? <br />
Bé, ja per acabar, a mi també em preocupa el fracàs escolar, -que tal com ho diem vol dir <i>fracàs de l'escola</i>, no fracàs de l'alumne, si no hauríem de parlar de <i>fracàs estudiantil</i>, per exemple- i crec que és un tema que cal corregir. El que sí que em sembla clau és la formació dels docents, i he de reconèixer que no devem fer-ho prou bé perquè, sí que és cert que de la universitat cada curs surten mestres molt qualificats, però no és menys cert que n'hi ha molts que no en surten gaire, de preparats per ser <i>mestres</i>, i tant els uns com els altres són els que faran l'escola, sigui pública, privada o concertada. I em semblaria de justícia social que els millors anessin directament a l'escola pública, si ells ho volen, però els poc qualificats no haurien de poder-hi entrar, ni a la pública, ni a la concertada, ni a la privada, o, si més no, no s'hi haurien de poder quedar de per vida.Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-47784175164158383112011-04-25T08:45:00.173+02:002011-06-21T12:47:34.634+02:00Si l'objectiu és fer un bon examen...<span style="font-size: large;"><span style="color: #990000;">...per què no enseyar a copiar bé i a fer-se bones <i>xuletes</i>? </span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">però si l'objectiu fos aprendre... </span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: #990000;">...per què perdre el temps fent exàmens?</span></span><br />
<br />
Aquestes qüestions tenen una evident intenció provocativa. Intenten provocar la reflexió sobre un aspecte que, als qui ens dediquem a la docència, ens manté en tensió permanent. Ara algú pensarà: ja està,<i> l'avaluació!</i> Però, no. El tema no és l'avaluació (potser és aquí on hi ha la trampa...): <b>el tema és l'objectiu.</b><br />
Segur que, almenys fora de l'aula, tots estarem d'acord que els exàmens no són l'objectiu, sinó un mitjà, un instrument d'avaluació. Però la realitat que construïm a les aules no és ben bé així. En preguntar a noies i nois per a què estudien, queda molt clar que estudien <i>per a aprovar els exàmens</i>, o, en alguns casos, <i>per a aprovar les assignatures</i>, que de vegades pot voler dir <i>aprovar</i> "<i>treballs"</i>. Fins i tot, si grates una mica més, encara algú et pot sortir amb allò tan amanit que: <i>estudio per tenir un bon futur</i> o <i>per poder sortir-me'n el dia de demà</i>...<br />
I des del nostre punt de vista, -el punt de vista docent-, també té una certa lògica que les proves avaluatives finals se'ns vagin enquistant al nostre imaginari com a resultat d'una mena d'associació simbiòtica entre la finalitat i els mitjans. Malgrat que tenim molt clar que l'objectiu de la nostra tasca és que els nostres alumnes "<i>aprenguin", </i>les proves avaluatives finals, en tant que indicadors del grau d'aprenentatge que es pot haver donat, com que esdevenen sempre l'última estació de cada curs, sembla que sigui el destí cap a on ens porta el tren.<br />
<b>Per què perdre el temps fent exàmens?</b> <br />
- Perquè no és "perdre el temps". <br />
- Si no féssim exàmens els nostres alumnes no estudiarien... <br />
<br />
Segurament és cert. Però és realment aquest el nostre objectiu? que estudiïn o que aprenguin?Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-12355815075471858852011-03-23T20:02:00.005+01:002011-05-18T23:07:07.085+02:00Procés i/o producte?Els qui ens dediquem a l'educació hem de canviar de xip. El context sociocultural del segle XXI ens força a abandonar creences que tenim molt arrelades...<br />
Una d'aquestes coses que hauríem de canviar és la consideració procés-producte. Podríem dir que venim d'una <b><i>cultura de producte. </i></b>Consideràvem (considerem?) important "acabar allò que es comença", "no deixar les coses a mitges", "anar a pams: fer primer una cosa i després l'altra" i intentàvem (intentem?) transmetre aquest valor als nostres alumnes, fills...<br />
Però ara moltes situacions, segurament marcades per les possibilitats de les noves tecnologies, ens conviden a viure en una <b><i>cultura de procés</i></b>. Hem d'aprendre a conviure amb allò <i>permanentment inacabat </i>o, vist d'una altra manera, podem considerar qualsevol <i>producte</i> en <em>permanent procés</em> i també podem i <em>hem de fer diverses coses alhora</em>.<br />
Sense anar més lluny: ara mateix, abans d'escriure aquestes línies, fa uns minuts, tot rellegint aquest blog, he reeditat algunes entrades per polir l'estil, per afegir algun exemple... I això m'ha portat a fer-me un parell de reflexions. Primera, aquesta possibilitat ens fa més exigents amb nosaltres mateixos i això ens hauria de fer plantejar de transmetre el valor de l'<i>autoexigència </i>però amb compte, perquè aquesta exigència amb un mateix també pot arribar a tenir un cert efecte paralitzador. I segona, quin valor hem de donar avui, a l'escola, a l'<i>avaluació del product</i>e si avui qualsevol realització la podem considerar, com dèiem, en<i> permanent procés</i>?<br />
Aquest inici de reflexió oberta em porta a pensar en la <em>societat líquida</em> de Bauman. I a l'escola no sols hem d'ensenyar a mantenir-se surant per sobreviure, hem d'ensenyar a nedar, i a surfejar per moure-s'hi depressa aprofitant les onades, i a navegar, a vela i a motor, contra les onades...Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-83509834195223668862011-03-23T19:46:00.004+01:002011-05-18T19:35:45.120+02:00Sobre la necessitat de desaprendre (apunts)Cal adonar-se quan haver fet determinats aprenentatges ens suposen un llast per a fer-ne de nous (i potser més útils i necessaris).<br />
Exemple de fotografiar amb el mòbil el títol d'un llibre interessant vist en un aparador en comptes d'anotar-lo en qualsevol paper. Exemple dels avenços científics, requereixen ser capaç de posar en dubte allò establert. També en el pla de la creativitat, Picasso, abans de ser Picasso és un bon pintor "com els d'abans" però deprés és capaç de trencar amb els seus aprenentatges anteriors. <br />
I a l'escola, quan hem d'ensenyar allò d'abans i quan hem d'ensenyar a trencar amb allò d'abans?<br />
I tothom ha de ser "capaç de trencar"? Potser no cal que tothom siogui un geni... però quan parlem de "desaprendre" intueixo que sí que avui ha de ser una competència bàsica, necessària per viure i desenvolupar-se al segle XXI.Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-29657948735760896162011-03-20T17:22:00.004+01:002011-03-20T17:23:59.206+01:00Sobre la formació inicial del professoratUna referència interessant de llegir i sobre la que cal pensar i actuar: <a href="http://www.educacontic.es/blog/bases-para-una-formacion-inicial-del-profesorado-desde-una-perspectiva-2-0">http://www.educacontic.es/blog/bases-para-una-formacion-inicial-del-profesorado-desde-una-perspectiva-2-0</a>Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-71864741904591701692011-03-19T12:51:00.009+01:002011-03-20T11:28:28.233+01:00Reflexió sobre l'avaluació en xarxa<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">En el context de xarxa que imposa el segle XXI ja no té sentit el paper del docent com a "avaluador", com aquell que diu què està bé i què està malament. <b>En el context de la xarxa el que informa del que està bé i el que no, és la pròpia xarxa.</b> I el valor deixa de ser una cosa objectiva (falsament objectiva), immutable, concreta, com el "bé" o el "malament" que atorgava el docent, sinó que esdevé una qüestió relativa, variable, "situada", en funció de les necessitats d'una situació concreta i decidida pel propi grup.</div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLOog3LHpNT7TFs7qHcu8G3NSuTV7yqaFUdP9XrHzY2Wf1nulV44IGSdEeeIhE86tqAByRNlI0wXEi7aPHO3QwnvdImLh9yBgQZwPR7XL_kzL05X9tCjGK-CB-BZE90UbLCiFy20ZzmoH-/s1600/xarxa_d%2527avaluacio.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="254" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLOog3LHpNT7TFs7qHcu8G3NSuTV7yqaFUdP9XrHzY2Wf1nulV44IGSdEeeIhE86tqAByRNlI0wXEi7aPHO3QwnvdImLh9yBgQZwPR7XL_kzL05X9tCjGK-CB-BZE90UbLCiFy20ZzmoH-/s320/xarxa_d%2527avaluacio.jpg" width="320" /></a></div>El que atorga valor al treball dels estudiants no ha de ser la "valoració" que en faci el professor sinó la valoració que en facin els seus companys, "l'aula-xarxa" com a conjunt. I és en aquest context que el paper del docent s'ha d'orientar vers la creació de situacions prou riques per promoure l'aprenentatge i per fer sorgir aquesta valoració que fa el grup del coneixement que es va creant.</div><div style="text-align: justify;">Es tractaria de potenciar el mateix funcionament d'Internet, on la producció de cada usuari (com a prosumidor) és "avaluada" pels altres usuaris a partir de ser "enllaçat" i és la pròpia xarxa qui ensalça aquelles "bones intervencions" perquè van adquirint rellevància a base de ser tuitejades, o aparèixer enllaçades des de diversitat de blocs... Així doncs, el que proposem és que en els entorns educatius intentem trobar estructures i dinàmiques de treball que permetin reconèixer aquestes relacions. </div>Això no és del tot nou, està directament relacionat amb idees d'avaluació compartida, d'avaluació en grup, d'avaluació entre iguals... I nosaltres mateixos hem experimentat amb aquest tipus d'avaluació, des de ja fa més de dos cursos, en una assignatura dels estudis de magisteri, en es treballa amb base a la creació d'un blog de l'estudiant, a tall de portafolis, i es va promou la lectura i la citació d'intervencions dels blogs dels companys, fins i tot es recomana de llegir el que ja han elaborat els companys abans de pfer els propis treballs... "Ens estàs dient que ens copiem?" -sempre hi ha algú que ens pregunta. I contestem que "perquè no? si això t'ajuda en el teu procés d'aprenentatge? Així doncs, com que no cal amagar que es pot copiar, recomanem que fins i tot més val indicar d'on es copia, citant correctament el treball del company perquè a més a més així si aquell equivoca, d'alguna manera qui el cita queda més "protegit". Bé, doncs al moment d'avaluar aquesta assignatura també es té en compte la quantitat de vegades que cadascú és "enllaçat", la qual cosa ve a donar "valor" a les seves aportacions i, lògicament, al procés d'aprenentatge del seu autor.<br />
<div style="text-align: justify;">Aquest procés és molt ric en la seva complexitat perquè de seguida és fàcil imaginar-se que aquesta dinàmica, en un context escolar, pugui promoure i potenciar un cert "amiguisme" i reflectir més les relacions socials que s'estableixen al si del grup que no pas destacar aquells valors, diguem "conceptuals" o directament vinculats amb el coneixement de l'assignatura. O que pot quedar enterbolit pel jo et cito si tu em cites... (això a algú potser el pot fer pensar en el funcionament d'entorns acadèmics diferents de les aules, oi?) Un altre exemple, no sol ser estrany que un estudiant amb altes capacitats diguem "acadèmiques" no sigui dels més ben relacionats en el grup, però en una situació d'examen tradicional cap d'aquells que no el triaria per jugar al pati, no li faria cap lleig si li deixés "copiar", oi? </div><div style="text-align: justify;">Doncs, en aquest punt és on hauria de raure la professionalitat del docent, hauria de ser capaç de marcar objectius clars de la tasca d'aprenentatge del grup i generar situacions en que l'estudiant realment pugui donar valor a allò que en té (i que no sempre coincideix amb el valor que li atroga el docent de forma exclusiva).</div><div style="text-align: justify;">La riquesa d'aquest plantejament també permet valorar la capacitat que un pot tenir de seleccionar bé la informació adequada en determinades situacions, tot i que la seva capacitat de "producció" pugui ser més reduïda. I sempre dóna informació al docent sobre el que ell és capaç de fer "valorar" als seus deixebles amb els reptes que els proposa.</div>Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-10068357064624616972011-03-18T09:47:00.001+01:002011-03-20T17:31:21.813+01:00Una apologia de la curiositatA banda del plantejament general de la conferència, que ve a ser un exemple paradigmàtic de les conferències TED, em sembla especialment interessant quan explica com funciona un refredat i es pregunta: "i això perquè no m'ho van ensenyar a l'escola?"<br />
<br />
<center><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="320" src="http://www.youtube.com/embed/nQ1Bt4J5p0k" title="YouTube video player" width="480"></iframe><br />
</center>Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-3550402745845222122011-03-18T07:35:00.008+01:002011-03-25T10:27:24.560+01:00Aprendre malgrat l'escolaEl profesor <a href="http://ergonomic.wordpress.com/about/">Cristóbal Cobo </a>exposa amb molta claredat el concepte d'<b><a href="http://social.invisiblelearning.com/">aprenentatge invisible</a></b> a partir d'algunes observacions i evidències que compartim des de la nostra experiència docent i que molt sovint hem comentat tant amb els estudiants, des de la formació de mestres, com amb companys professors universitaris:<br />
- L'ensenyament escolar encara està basat en l'estandarització (model industrial) i s'entén des de la perspectiva d'"omplir el cap de l'alumne de coneixements"<br />
- Molts "genis" ho han estat sense haver estat formats pel sistema (la universitat)<br />
- A l'escola s'anul·len capacitats com la curiositat i la creativitat (<i>"És un miracle que la curiositat sobrevisqui als sistemes formals de l'educació"</i>" A. Einstein)<br />
- No té sentit avaluar el coneixement dels estudiants mitjançant exàmens plantejats des de l'aïllament de les fonts. (A Dinamarca es faran tots els exàmens amb accés a Internet, per llei)<br />
<br />
<br />
<center><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="320" src="http://www.youtube.com/embed/9E_BH00dkJk" title="YouTube video player" width="480"></iframe></center>Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-50349755871949543522011-03-10T10:06:00.004+01:002011-03-10T10:18:15.970+01:00Canviant el paradigma educatiu... (Ken Robinson)<center><iframe title="YouTube video player" width="480" height="320" src="http://www.youtube.com/embed/zDZFcDGpL4U" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></center>Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2392974662722377814.post-32981014494996683692011-03-10T09:27:00.005+01:002011-03-23T19:22:08.923+01:00No serà que la reforma del sistema educatiu s'ha de fer des de fora del sistema?El proper diumenge al programa <a href="http://www.redesparalaciencia.com/programa-redes">Redes</a> (TVE-2) l'<a href="http://www.eduardpunset.es/">Eduard Punset</a> entrevistarà <a href="http://www.ted.com/talks/sir_ken_robinson_bring_on_the_revolution.html">Ken Robinson</a>. A l'<a href="http://www.redesparalaciencia.com/4582/1/domingo-redes-87-el-sistema-educativo-es-anacronico">anunci</a> que m'ha arribat pel Twitter he estat llegint els comentaris i el debat que es genera entre un sistema educatiu caduc i una societat girada d'esquena a l'escola (pares que no estan pels fills, lleis que fan anar els mestres com un saltamartí...) m'anaven acudint alguns pensaments: 1) els qui escriuen, es deuen considerar "ben educats" i, de fet, han estat formats per aquest "sistema caduc"; 2) més enllà de l'escola, els nois i noies (i, de fet, tothom) s'eduquen fora de l'escola: per la família, pels cercles d'amics, pels mass media... i això cada cop té més pes en l'educació en detriment de les institucions dites "educatives" i 3) la reforma del sistema educatiu sempre la plantegem des de dins del propi sistema (lleis d'educació, formació de mestres, actualització docent...) i potser caldria que sigui des de fora que s'hi faci més pressió... potser caldria que els qui consideren que les institucions educatives no formen com caldria, formulessin les seves propostes, que les famílies es plantegessin quina educació necessiten els seus fills per viure fora l'escola avui, no dins l'escola de fa vint o trenta anys...<br />
I, mentre escric això se m'acut que des del grup de recerca <em>Pedagogia Social i TIC</em> (<a href="http://recerca.blanquerna.url.edu/psitic/">PSITIC</a>), al qual pertanyo, ja hi hem posat algun granet de sorra:<a href="http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/505.pdf"> L'escola del segle XXI: una mirada des de la societat civil</a>.Xavier Àvila i Morerahttp://www.blogger.com/profile/11052707296544375830noreply@blogger.com0