Quan va tenir lloc aquesta experiència, durant el curs 1989-90, Internet estava a les beceroles i pràcticament només consistia en el correu electrònic. Era el moment en què la telemàtica consistia bàsicament en xarxes de comunicació local, –el que s'anomenaven BBS. Però amb aquests mitjans tan rudimentaris, la visió pedagògica d'alguns docents ja apuntava cap allò que ja sona rovellat però que ara sembla que es torna a posar de moda: "una altra escola és possible". (I pensem que no sols és possible sinó que actualment es fa imperiosament necessària).En aquest recull són especialment reveladors els comentaris que fan algunes de les mestres que hi varen participar: Anna Molas, de l'escola Projecte; Maria Montserrat Bassas, aleshores a l'escola Mare de Déu dels Desemparats i la Tina, la Carme, la Maria Teresa i la Roser de l'escola del Carme, de Manlleu. I és a elles a qui dedico el meu reconeixement, al seu savoir faire docent que les va portar a recollir un guant que els va llençar un imaginari extraterrestre que s'acostava des de Io, –un dels satèl·lits de Júpiter–, cap a la Terra en aquells anys que vés a saber com devia ser la seva nau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada