Cal adonar-se quan haver fet determinats aprenentatges ens suposen un llast per a fer-ne de nous (i potser més útils i necessaris).
Exemple de fotografiar amb el mòbil el títol d'un llibre interessant vist en un aparador en comptes d'anotar-lo en qualsevol paper. Exemple dels avenços científics, requereixen ser capaç de posar en dubte allò establert. També en el pla de la creativitat, Picasso, abans de ser Picasso és un bon pintor "com els d'abans" però deprés és capaç de trencar amb els seus aprenentatges anteriors.
I a l'escola, quan hem d'ensenyar allò d'abans i quan hem d'ensenyar a trencar amb allò d'abans?
I tothom ha de ser "capaç de trencar"? Potser no cal que tothom siogui un geni... però quan parlem de "desaprendre" intueixo que sí que avui ha de ser una competència bàsica, necessària per viure i desenvolupar-se al segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada