1. Allò que entenem per liquidesa de la nostra cultura
T. S. Eliot el 1934 es preguntava en un poema: "On és la saviesa que hem perdut amb el coneixement? On és el coneixement que hem perdut amb la informació?" Si això ja s'ho preguntava fa vuitanta anys, ara que la informació s'ha multiplicat tal com s'ha multiplicat, què hauríem de respondre?
Això que ja apuntava Eliot és un dels trets que des d'ara fa quinze o vint anys Bauman associa amb el concepte de liquiditat en parlar de la societat líquida i que té una relació directa amb el coneixement.
Un dels aspectes que caracteritza aquest concepte és el canvi que s'està produint en els conceptes d'espai i de temps, canvi que està directament relacionat amb el concepte de globalització.
La globalització comporta canvis en l'espai i en el temps.
Josep Ramoneda defineix la globalització com "una forta concentració de l'espai i una intensa acceleració del temps".
L'espai es condensa, el món es fa més abastable i això comporta una tendència a la uniformització.
El temps s'accelera i la vivència del temps ens enfronta amb una paradoxa: podem fer més coses amb menys temps però això, en comptes de deixar-nos més temps lliure ens aboca a la manca de temps per fer tot allò que volem. Un altre aspecte relacionat amb el temps en la societat líquida és el presentisme vivim el present tot negant el passat i desconeixent el futur i això porta a la pèrdua d'identitat. Per altra banda, en relació amb el futur, estem esdevenint depredadors del temps, després de la colonització geogràfica estem colonitzant —i malmetent— el temps futur tenim una obsessió presentista tan intensa que no respectem les possibilitats del futur (ex. explotació dels recursos naturals, endeutament més enllà de les nostres vides...)
La mercantilització intensa porta a convertir-ho tot amb coses de preu
Cal diferenciar el preu de les coses del seu valor. Kant distingeix les finalitats de preu i les finalitats de valor. Tot allò que té preu es pot substituir, allò que té valor és insubstituïble. Un rellotge té preu, l'amistat no té preu, té valor.
L'individualisme deriva del fals principi que només existeix l'individu
L'accentuació de l'individualisme per l'existència ve de la dècada dels 80 quan governen M.Thatcher i R. Reagan i fan polítiques per desmuntar el teixit social sota el fals principi formulat per Thatcher que no existeix la societat i només existeixen els individus.
La crisi actual es pot entendre com l'augment del mercantilisme i de l'individualisme fins a l'extrem de la cobdícia extrema. I això, a més de tenir repercussions en la vida econòmica, també té efectes molt importants en la construcció de l'individu i, per tant, en l'educació. Educar en un context de liquidesa és molt més complex que educar en el context de solidesa de fa unes dècades.
Avui l'educació és contracultural
Podríem dir això en relació amb la contradicció flagrant que es dóna a l'escola on s'eduquen uns valors oposats als que es viuen en la societat fora de l'escola. L'evolució cultural en el context de la societat líquida porta a l'afebliment de l'espai públic i des de l'educació, en canvi, es pretén és ajudar a la construcció de l'individu per formar part i constituir aquest espai públic.
La contracció de l'espai i l'acceleració del temps, però, també aporten avantatges. En primer lloc ens permeten gaudir del món d'una manera impensable només fa uns anys i això ens posa a disposició a tots (almenys en el món desenvolupat) una gran riquesa geogràfica, cultural, idiomàtica... com mai abans no havia estat possible i això comporta aspectes positius que hem de posar en valor des de l'educació. En segon lloc, la facilitat de les comunicacions facilita poder mantenir relacions amb moltes més persones que no abans. I en tercer lloc, tenim molta més llibertat en el sentit de possibilitat de tria d'opcions. Cal entendre la llibertat potencial en relació amb la llibertat real, que requereix la capacitat de saber triar i dotar d'aquesta capacitat serà l'objectiu principal de l'educació.
2. Aspectes rellevants de la cultura docent en aquest context
Cal ser més professionals que mai.
Venim d'una situació en què el magisteri tenia forts components quasi-sacerdotals per l'associació dels mestres amb una certa jerarquia social i per una certa sacralització del coneixement. I s'ha de tendir a una professionalització que a hores d'ara encara no és suficient.
Aquesta professionalització requereix:
a) Una formació inicial molt exigent
b) Una formació amb un gran sentit pràctic. Les pràctiques a l'escola han de ser un element clau de la formació docent.
c) Demostrar la competència en l'exercici diari. Com en altres professions, cal establir sistemes d'exigència de responsabilitat. Cal una cultura de "donar comptes" dels resultats educatius.
d) Tenir cura del prestigi social
e) Vetllar per la formació permanent
f) Fomentar l'ètica de la professió
g) Vetllar per la capacitat associativa de la professió. Això és un element clau per sortir de l'estatus "sacerdotal" sense caure en l'estatus "funcionarial". (no sindicats, sinó col·legis professionals)
3. Proposta de repensament del present encarant el futur de l'educació
Tres reptes clau:
Dimensió teorètica: Recuperar l'autocomprensió de la funció docent. Calen uns principis educatius essencials.
Dimensió ètica: Guanyar-se la confiança del sistema
Dimensió social: Cooperació del centre educatiu amb el seu entorn social concret.
Objectius i principis de l'educació en temps líquids
Principis estructurals:
a) Arrelament de l'escola amb l'entorn
b) Autonomia de centres. Com més autonomia, hi ha més responsabilitat i compromís.
c) Lideratge educatiu per facilitar el progrés de tota la comunitat educativa.
d) Nova formació del professorat
Principis pedagògics:
a) Esforç i millora radical de la capacitat lingüística dels infants (la paraula és el que ens fa humans)
b) Promoure els valors: autonomia, llibertat, responsabilitat i compromís.
c) Formació de la sensibilitat (educar l'estètica a més de l'ètica)
d) Alfabetització mediàtica. Necessitat d'ensenyar a utilitzar les noves tecnologies.
e) Replantejament de la formació científica
f) Orientació del coneixement vers el pensament crític
- Basat en criteris més que no pas en dades. Cal donar claus d'interpretació més que no interpretacions.
- Amb sentit processualista. Cal conèixer des de l'origen per entendre completament.
- Habilitat contextualitzadora. Si no es coneix el context no es pot entendre bé el text.
- Actitud autocorrectiva. Diposat a reconèixer l'error per poder canviar i millorar.
Condicions necessàries
- Serenitat
- Diàleg
- Optimisme de la voluntat (malgrat el pessimisme de la intel·ligència)
- Bones polítiques
- Estabilitat legislativa
- Apelació a la responsabilitat compartida
Final: "La papallona (de l'educació) és a les teves (vostres) mans" pots fer-ne el que vulguis. (fent referència a un conegut conte indi)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada