Educació en comunicació: competència bàsica

Vivim uns temps en què llegeixo els diaris més que mai, sobretot digitals, i en llegeixo d'un costat i de l'altre. I escolto les notícies per la ràdio i la televisió; i m'enganxo en tertúlies, també d'un costat i de l'altre. I m'esgarrifo d'escoltar disbarats i mentides cridats des de micròfons amb total impunitat i m'exalta escoltar el mateix que penso, i m'emociona escoltar argumentacions clares, que cauen pel seu propi pes.
Vivim uns temps en què afloren als mitjans temes importants que a ningú no haurien de deixar indiferent. Temes que en realitat no són d'ara, que són de sempre però que ara, amb la crisi –etimològicament crisi ve de "separar" o "decidir"; és alguna cosa que es trenca i perquè es trenca, cal analitzar-la– deia que amb la crisi, com que ha caigut la crosta que els tapava, aquests temes importants afloren tal com són: el sentiment nacional de Catalunya, la injustícia social dels poders econòmics, la prepotència i la incompetència mancada de valors socials de molts dels representants polítics, l'egoisme de la picaresca, el biaix intencionat dels mitjans d'informació que arriba fins la mentida exaltada amb vehemència...
En aquest context, sento més necessària que mai per a la nostra societat l'educació.
Una educació que doni als futurs ciutadans la força per ser autònoms enfront d'aquesta realitat, que els permeti ser crítics i exigents, que els permeti triar ser honestos i compromesos.
Una educació que permeti llegir la realitat. Una realitat que molt sovint ens arriba mediatitzada pels mitjans de comunicació. Cal aprendre a llegir els mitjans de comunicació de masses, aprendre a distingir quan s'escolta la declaració d'algú de quan se cita aquella declaració –i s'hi afegeixen interpretancions o es tergiversa el missatge–, cal aprendre a distingir quan es presenten arguments de quan s'expressen desigs, quan s'informa de quan es crea opinió...
L'educació en comunicació és una competència bàsica que encara és molt ignorada a l'escola.
Per viure i desenvolupar-se en el context de la societat de la informació actual no n'hi ha prou de saber llegir, cal saber llegir els mitjans, llegir entre línies, llegir les imatges, adonar-se de les intencions... Cal tenir prou formació per copsar la realitat, per interpretar-la, per poder prendre decisions.
Només així, sent capaços d'adonar-nos de la realitat que ens envolta, podrem avançar i anar més lluny, podrem imaginar que més enllà de la realitat construïda pels mass media hi ha una altra realitat que és possible construir i per la que val la pena treballar. De vegades tinc la sensació que "al sistema" ja li va bé que els ciutadans ens sentim impotents i que acceptem que les coses "són així" i no s'hi pot fer res.
Però amb una educació completa, orientada a l'assoliment del sentit crític i la responsabilitat, orientada a l'assoliment de l'autonomia personal, ens ajudarà a adonar-nos que la realitat no ens ve donada, que la podem construir. Ens adonarem que hi ha motius per moure's i treballar per aconseguir una nació catalana capaç de créixer il·lusionada sense l'opressió d'un estat que li és hostil, que es podria disposar d'un poder econòmic que promogués el desenvolupament de les empreses i dels ciutadans, que podríem tenir uns representants polítics al servei de la societat que els ha triat i que per això serien reconeguts, que existeix l'altruisme generós que ens fa sentir a tots d'una mateixa comunitat, que hi poden haver uns mitjans de comunicació que informin i que formin, compromesos, que mostrin els diversos aspectes de la realitat, que és molt complexa, i que ajudin a desenvolupar el sentit crític i així anem construint una societat cada cop més culta, i esperançada i rica en valors.