Què s'inverteix amb la classe inversa?

Sovint en explicar en què consisteix la flipped classroom,  –que en català anomenarem classe inversa–, es fa referència a la "inversió" de l'activitat d'aprenentatge que es fa a l'escola i la que es fa a casa. I es diu alguna cosa com ara: "la classe inversa consisteix a intercanviar el que tradicionalment es feia a l'escola –rebre les explicacions dels professors–, pel que tradicionalment es feia a casa – els deures–, que ses plantejaven amb la finalitat que l'estudiant posés a prova la seva comprensió del que s'havia explicat a classe. Doncs bé, amb la classe inversa es proposa que les explicacions les rebi l'estudiant a casa seva, –mitjançant vídeos o altres materials audiovisuals–, i a classe es posi en joc allò que l'estudiant haurà après pel seu compte –mitjançant activitats d'aplicació sovint realitades en grup."
Val a dir que utilitzar l'expressió "invertir l'aula" per referir-se a aquest canvi en l'orientació de l'aprenentatge és molt plàstica i segurament per això ha fet tanta fortuna.
De tota manera, nosaltres pensem que darrera d'aquesta proposta metodològica s'amaga una idea que va més enllà d'aquest simple intercanvi de l'activitat de l'alumne a casa i a l'escola. I és que en comptes de considerar que el que s'inverteix és el lloc on es fa l'activitat –a casa o a l'escola– creiem que és més important considerar que s'inverteix l'ordre en què l'activitat d'aprenentatge esdevé "dirigida" o "autònoma". Així en la dinàmica tradicional l'activitat primer és dirigida –el professor que explica– i després és autònoma –l'alumne que fa els deures– mentre que amb el model de la classe inversa primer es fa l'activitat autònoma –l'aprenent accedeix als nous continguts amb mitjans audiovisuals– i després és dirigida –el professor organitza el treball en grup a l'aula–.
Aquest matís, que potser pot semblar massa subtil, té importància en tant que el docent el que s'ha de plantejar no és tant el que proposa que els nens facin "a casa" com el que té sentit que facin "abans" per accedir de forma autònoma al coneixement per "després" comprovar la seva comprensió a partir d'activitats amb sentit fetes a l'aula. I això es pot fer a casa però també es pot fer a l'escola organitzant els temps i els espais per a fer-ho. D'aquesta manera queda en segon terme si aquesta activitat es fa casa o a l'escola. Aquesta consideració es fa especialment important en situacions en què els alumnes no disposen a casa dels mitjans tecnològics necessaris per accedir al coneixement pel seu compte. I, per altra banda, també cal tenir-ho en compte ja que una de les crítiques que es pot fer a la classe inversa i que, de fet, fan algunes famílies, és que pot semblar que l'escola es treu de sobre part de la seva responsabilitat en relació amb l'aprenentatge dels nens i nenes  perquè no "els explica" i la desplaça cap a les famílies que en determinats nivells es poden sentir sobrepassades perquè no saben "explicar" els nous conceptes als nens, però és que precisament el que proposa aquest model és que l'explicació se la gestioni el propi nen de manera autònoma a partir de materials didàctics prèviament facilitats pel mestre i que pot utilitzar de la manera que li sigui més conveninent d'acord amb el seu ritme de comprensió, podent mirar una vegada i una altra els fragments que li presentin més dificultats o passant de pressa allò que ja coneix.