...per què no enseyar a copiar bé i a fer-se bones xuletes?
però si l'objectiu fos aprendre...
...per què perdre el temps fent exàmens?
Aquestes qüestions tenen una evident intenció provocativa. Intenten provocar la reflexió sobre un aspecte que, als qui ens dediquem a la docència, ens manté en tensió permanent. Ara algú pensarà: ja està, l'avaluació! Però, no. El tema no és l'avaluació (potser és aquí on hi ha la trampa...): el tema és l'objectiu.
Segur que, almenys fora de l'aula, tots estarem d'acord que els exàmens no són l'objectiu, sinó un mitjà, un instrument d'avaluació. Però la realitat que construïm a les aules no és ben bé així. En preguntar a noies i nois per a què estudien, queda molt clar que estudien per a aprovar els exàmens, o, en alguns casos, per a aprovar les assignatures, que de vegades pot voler dir aprovar "treballs". Fins i tot, si grates una mica més, encara algú et pot sortir amb allò tan amanit que: estudio per tenir un bon futur o per poder sortir-me'n el dia de demà...
I des del nostre punt de vista, -el punt de vista docent-, també té una certa lògica que les proves avaluatives finals se'ns vagin enquistant al nostre imaginari com a resultat d'una mena d'associació simbiòtica entre la finalitat i els mitjans. Malgrat que tenim molt clar que l'objectiu de la nostra tasca és que els nostres alumnes "aprenguin", les proves avaluatives finals, en tant que indicadors del grau d'aprenentatge que es pot haver donat, com que esdevenen sempre l'última estació de cada curs, sembla que sigui el destí cap a on ens porta el tren.
Per què perdre el temps fent exàmens?
- Perquè no és "perdre el temps".
- Si no féssim exàmens els nostres alumnes no estudiarien...
Segurament és cert. Però és realment aquest el nostre objectiu? que estudiïn o que aprenguin?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada