Sobre l'etern debat pública/privada

Em poso a escriure una mica indignat pels missatges, -que vull considerar equivocats més que no pas malintencionats-, que transmeten els mitjans de comunicació a través de tertulians d'aquests que parlen de tot perquè saben de tot (el que aprenen dels altres tertulians, és clar).
Ahir van sortir dades sobre els resultats de les darreres proves de sisè de primària a Catalunya i es destaquen dos resultats: hi ha el 25% de fracàs escolar (concepte més que ambigu però que s'utilitza com si parléssim tots del mateix) i l'altra és que a l'escola privada (entenc que també s'hi inclou la concertada, que és com ho fan servir els mitjans) aquest índex és més baix.
A partir d'aquí la tertúlia de seguida cau en la relació fàcil amb la minsa inversió en educació i, és clar, això explica els nivells baixos i el desequilibri pública/privada. Tot i que comparteixo la idea que s'inverteix poc en educació, no crec que sigui la clau del problema.
Des de la meva implicació personal i professional amb el món de l'educació, la simplesa d'aquests comentaris m'amoïnen perquè, ja ho he dit, no em semblen malintencionats però ens allunyen de la realitat, o si més no, del costat de la realitat que percebo jo mateix i que potser també caldria considerar.
Sóc mestre i vaig estar treballant a l'escola concertada durant deu anys. D'això aviat en farà vint-i-cinc. I per això sé el que cobrava jo i sé el que cobraven els meus amics, també mestres, que van entrar a l'escola pública. Malgrat el que pensa "el carrer", que sovint parla en boca dels "tertulians", el sou era superior a la pública. Des d'aleshores s'han anat equiparant i ara gairebé deu ser equivalent. També sé els privilegis que tenien aleshores, i que mantenen, els mestres i les escoles públiques enfront de la concertada. Els mestres: contracte vitalici, horari més reduït, assegurança mútua, períodes complets de vacances, puntuació per formació, reconeixement de mèrits, ... I les escoles: ràtios més baixes d'alumnes per professor, professionals de suport, serveis de centres de recursos, inversió pública ajustada a les despeses... I, encara que pugui semblar el contrari, no me'n queixo. També és cert que els mestres de la pública hi accedeixen a través del sistema d'oposicions i, com a sistema, podria servir per seleccionar els millors. Ai las! el sistema... També em sembla bé que l'escola pública disposi de més recursos que a la concertada... Ep, potser no és veritat que disposi de més recursos que la concertada i tindrà raó "el carrer"... però el que s'ha de tenir en compte és que a la concertada els recursos necessaris que no cobreix l'administració malgrat el concert, els aporten els pares per pagar "la sisena hora", o la llum del pati, o el servei de menjador o el psicopedagog, o...
Sigui com sigui, no em sembla just considerar així, sense més, que l'escola privada té més recursos que la pública. Com a mínim s'hauria de matisar i considerar el perill de totes les generalitzacions, també d'aquesta que faig jo en parlar de la privada concertada.
Amb el que no estic gens d'acord, i és el que m'ha fet deixar de banda altres obligacions i posar-me a escriure, --una mica "indignat" ho he de reconèixer--, és considerar aquest principi de causalitat que ja ni tan sols no es formula sinó que es dóna per descomptat: la qualitat de l'educació és directament proporcional a la inversió econòmica. No sé si això que es veu tan clar en educació també es veu igual en el futbol. (Aprofito per comentar el meu estat de permanent perplexitat davant de la quantitat de suport mediàtic amb què compta el futbol: programes de televisió i de ràdio exclusius, diaris, ara cadenes de televisió i tot...) Bé, tornant a allò a que anàvem, em preguntava si algú, després del duel d'aquesta temporada entre el Barça i el Madrid encara es creu que qui més diners gasta en futbol millors resultats obté... No ho sé, segurament el món de l'educació és molt diferent, però hi ha alguns elements de reflexió que potser mereixen algun espai a les "tertúlies".
Ja fa uns anys que estic treballant a la universitat en la formació de mestres. Ja he comentat la meva passió per l'educació i encara no he abandonat l'esperança que amb l'educació es pot treballar a fer un món millor. Des d'aquesta posició conec els nois i noies que vénen a preparar-se per a fer de mestres i n'hi ha de tota mena, com ha de ser. I també veig els que es graduen i, potser el curs vinent no, però habitualment poc temps després estan treballant a les escoles. I n'hi ha que van a parar a l'escola pública i n'hi ha que van a parar a l'escola concertada (en conec molt pocs que vagin a la privada-privada, perquè és molt més escassa del que la gent del carrer -i potser els tertulians- es pensen, els que sí que ho saben són els sindicats, però no els convé dir-ho) doncs bé, els ex-alumnes m'expliquen com es funciona en un lloc i a l'altre: com són acollits o ignorats pel claustre, quines consignes reben, quines responsabilitats entomen, com es trien o no els equips directius i, per bé que tant a la pública com a la concertada hi ha de tot, fent un capmàs estadístic trobo certes explicacions que diferencien la pública de la concertada i d'aquestes explicacions no se'n parla mai a les "tertúlies". La veritat és que parlar d'aquestes diferències algú deu haver decidit que no deu ser del tot políticament correcte i a més a més quan se'n parla, com ara jo que ho escric al meu blog, es corre el risc de ser etiquetat a favor o en contra de l'escola pública. Doncs jo, ja ho dic ara, abans que res sóc defensor d'una bona escola pública, la millor! i per això mateix també defenso una bona escola concertada perquè també és pública i es sosté amb fons públics i fins i tot de la privada perquè dins de la legalitat, les famílies que puguin inverteixin en l'educació dels seus fills i si l'escola privada és de màxima qualitat, l'educació en general en traurà rendiment. (No he sentit ningú queixar-se mai dels preus d'El Bulli o del Celler de can Roca i em sembla que el dret a l'alimentació és tan fonamental com el dret a l'educació..., o no?)
Tornant al tema, també conec directors de l'escola pública i de la concertada que intenten pilotar la seva nau i em comenten uns més preocupats i d'altres no tant quin és el llast que han d'arrossegar. I la meva percepció és que el llast de l'escola pública no es pot alleugerir amb calers, el de la concertada potser sí, però tant se val. El llast de l'escola pública sobretot està en actituds, en la manca d'incentius per desenvolupar una carrera docent motivadora, en la dificultat de crear equips ben avinguts i estables... Això potser té alguna relació amb allò del Barça i el Madrid oi?
Bé, ja per acabar, a mi també em preocupa el fracàs escolar, -que tal com ho diem vol dir fracàs de l'escola, no fracàs de l'alumne, si no hauríem de parlar de fracàs estudiantil, per exemple- i crec que és un tema que cal corregir. El que sí que em sembla clau és la formació dels docents, i he de reconèixer que no devem fer-ho prou bé perquè, sí que és cert que de la universitat cada curs surten mestres molt qualificats, però no és menys cert que n'hi ha molts que no en surten gaire, de preparats per ser mestres, i tant els uns com els altres són els que faran l'escola, sigui pública, privada o concertada. I em semblaria de justícia social que els millors anessin directament a l'escola pública, si ells ho volen, però els poc qualificats no haurien de poder-hi entrar, ni a la pública, ni a la concertada, ni a la privada, o, si més no, no s'hi haurien de poder quedar de per vida.