Doncs bé, ara imaginem que en comptes de desar aquest document en una carpeta del nostre ordinador l’haguéssim desat en una carpeta que estigués a Internet. Hi ha serveis com el Dropbox que permeten disposar d’un espai personal de magatzematge a la Xarxa. D’aquesta manera podríem accedir als nostres arxius des de qualsevol ordinador connectat a Internet. I en aquest cas diríem que ja tenim els nostres arxius “al núvol”. Per tant, una primera idea sobre aquest núvol és que es tracta d'un lloc a la Xarxa on podem gestionar els nostres arxius. A més a més, pel fet d’estar a la Internet, aquests arxius els podem compartir amb altres usuaris que també els podran llegir, o se’ls podran baixar, o el que nosaltres els autoritzem a fer. Potser algú us ha enviat alguna vegada per correu electrònic un enllaç per ensenyar-vos fotografies de la vostra colla? Doncs aquestes fotografies també estan “al núvol”.
Segurament ara pensareu que, si només és això, ja fa temps que l’esteu utilitzant el núvol i abans no se'n parlava, oi? I és que amb això de les TIC passa sovint que hi ha coses que primer existeixen i es van fent servir i més tard, quan prenen una forma més definida a partir dels usos que se’ls dóna, se’ls posa un nom i sembla una cosa nova però en el fons no ho és tant... o potser sí.
Precisament, quan s’ha començat a parlar del “núvol” ha estat quan el seu ús ha permès anar una mica més enllà. Quan a més de poder-se pujar (upload) i baixar (download) arxius de tota mena a la Xarxa, s’han començat a poder crear directament els documents des d'Internet. Imagineu-vos que el propi processador de textos estigués a la Xarxa, al "núvol". Aleshores no necessitaríeu el vostre Word sinó que podríeu iniciar un text i editar-lo directament a Internet. Per exemple, Google Drive (abans Google Docs) és una aplicació que permet crear un document directament des del mateix navegador d'Internet. I és per això que es parla de cloud computing perquè l’acció informàtica, –el computing–, editar el text en el nostre exemple, ho fem en mateix núvol, és a dir, quan estem connectats a Internet. I això és el que, malgrat que d’entrada pugui semblar poc rellevant, portarà avantatges i canvis molt significatius en l’ús de les TIC que fem habitualment.
Vegem-ne alguns, d'aquests avantatges. En primer lloc, ja hem parlat de la ubiquïtat de la informació que tenim al núvol pel fet d'estar a la Xarxa. Podem crear, desar i recuperar arxius des de qualsevol lloc accedint a Internet. I, de retruc, hi podem accedir amb dispositius cada cop més diversos perquè, a més de l'ordinador i el portàtil, ja hi podem accedir també mitjançant el mòbil, la tauleta i fins i tot el televisor. Ara, aquest accés utilitzant Internet també es podria entendre com un inconvenient, ja que ens podrem trobar que si no tenim connexió, no tindrem accés als nostres arxius però cal a dir que la moltes d'aquestes aplicacions permeten també el treball en mode local i se sincronitzen amb el núvol quan hi tenen accés novament.
Un segon aspecte a considerar és el fet que les aplicacions que hi ha al núvol –posàvem l'exemple del processador de textos– estan permanentment actualitzades i això facilita que, sense que els usuaris haguem de fer-hi res, se'n vagi polint el seu funcionament o s'hi vagin afegint noves possibilitats i que sempre puguem disposar de la darrera versió, sense haver de pagar per a noves actualitzacions. I, és clar, com que accedim a les aplicacions que hi ha a la Xarxa, tampoc no es requereix que a l'ordinador des del treballem hagi de tenir instal·lat res més que un navegador d'Internet i d'aquesta manera des d'un o altre equip sempre accedim al mateix entorn i hi tenim el mateix programa amb les mateixes opcions i menús.
Un tercer punt a tenir en compte faria referència al volum d'informació que hi podem disposar i a les garanties de funcionament . En el núvol amb prou feines es troben limitacions d'espai. Les grans empreses que ofereixen els seus serveis al núvol podríem dir que estan en una mena de cercle virtuós en el que com més usuaris tenen, de més recursos disposen i això els permet utilitzar els millors equipaments i oferir un servei amb el màxim de garanties ja que és l'eficiència del seu funcionament el que els permet mantenir i augmentar el seu volum d'usuaris. Això no és estrany ja que es pot explicar pel fet que l'escalabilitat dels recursos informàtics acostuma a respondre a esquemes de progressió geomètrica que fan que a partir de determinats llindars d'inversió, –als que possiblement mai no podria arribar una institució com la nostra–, per molt poc més es pugui oferir moltíssim més.
I un quart punt, que hem deixat per al final perquè és el que ens sembla més significatiu en el nostre context, fa referència a les noves possibilitats de treball compartit que ofereix aquesta nova dimensió de la informàtica en el núvol. El fet de disposar de les aplicacions ofimàtiques a Internet hem vist que fa possible que un mateix document sigui compartit per diversos usuaris i això no és ben bé com abans que ja el podíem tenir en una carpeta compartida, o que ens el podíem enviar per correu, sinó que ara el podrem editar entre tots els qui el compartim i fins i tot podrem fer-ho simultàniament. Ja he dit abans que això pot semblar poc rellevant i que de segur que ens sorprèn que, només per això, ara se’n parli tant, del núvol. Perquè ja fa molt de temps que tenim xats que ens permeten comunicar-nos, i fòrums, i carpetes compartides... Però intuïm que aquesta possibilitat de compartir la creació a la Xarxa tindrà importants repercussions en molts diversos camps, i on tindrà –o hauria de tenir– una rellevància especialment significativa serà precisament a la Universitat per la seva vinculació directa amb els processos de gestió i de creació de coneixement, tant a través de la recerca com de la docència, perquè actualment, en el context de la societat-xarxa, aquesta creació de coneixement només pot ser si és compartida.
Ens hem adonat que l'adaptació és una competència clau per viure i desenvolupar-se en l'actual societat digital, caracteritzada pel canvi. Els qui vam néixer abans que els ordinadors ens hem hagut d’anar adaptant a la cultura digital. I ho hem anat fent de mica en mica. Per exemple, ens hem acostumat a treballar a la pantalla de l’ordinador esforçant-nos per superar l’angoixa de no poder “tenir” el text fins que no surt per la impressora. I aquest aprenentatge ens ha portat a entendre que fins i tot molts textos poden existir i fer la seva funció completa sense haver estat impresos mai. Per exemple, els missatges de correu electrònic. I, a la llarga, ens hem adonat que aquesta evolució de la informació analògica a la digital ens ha reportat més avantatges que inconvenients. Avantatges com la possibilitat de millorar les nostres produccions, de combinar els textos amb imatges i sons, d'enllaçar la informació creant hipertextos, de compartir documents, d’enviar-los sense haver-nos de desplaçar, de magatzemar-los i recuperar-los amb gran facilitat, de publicar-los i d’accedir a la publicació dels altres...
Doncs bé, amb l’accés a la informàtica al núvol és molt probable que estiguem encetant un procés comparable al que va suposar deixar d'utilitzar la màquina d'escriure per fer servir l’ordinador. Però en aquest cas el que quedarà afectat no serà tant el producte com el procés. Seran les nostres formes de treball el que anirà canviant. Compartir els documents al núvol comportarà una tendència a la millora de la producció a partir de la col·laboració intel·lectual i a la creació compartida. Amb això anirem cap a una nova concepció dels documents que deixaran de ser només el resultat d’un procés de reflexió -individual o en grup–, perquè esdevindran, els documents en sí mateixos, un punt de trobada, l’espai idoni per als processos de reflexió compartida, el lloc per a la generació de coneixement. I això requerirà novament que siguem capaços de canviar els nostres esquemes mentals, ens demanarà flexibilitat per adaptar-nos a un nou context, per explorar noves formes de treball col·laboratiu, per descobrir noves possibilitats de construcció de l'aprenentatge i del coneixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada