La innovació és un procés de canvi per millorar en el context d’una nova realitat. La innovació educativa, també.

Quan avaluem el sistema educatiu actual ens adonem que no funciona prou bé perquè no és capaç de resoldre amb eficàcia les necessitats educatives de la nostra societat actual.
En els darrers vint anys la societat, empesa sobretot per la revolució tecnològica i digital, ha canviat molt. I l’escola no.
Tots estem d’acord que cal introduir canvis, però a l’hora de decidir en quina direcció han d’anar aquests canvis, sorgeix el desacord.
Cal innovar, cal ajustar el sistema educatiu a la nova realitat del segle XXI i potser no sabem quina ha de ser la direcció del canvi, però sí que sabem del cert que no podem seguir fent com el nen que nega la realitat tancant els ulls. I també sabem que no es tracta de mirar enrera, pensant que el que va funcionar fa vint o trenta anys tornarà a funcionar, perquè tenim la certesa que la societat d’ara no s’assembla gaire a la societat de fa vint o trenta anys.
Cal innovar mirant endavant, reconeixent els canvis del nostre voltant, identificant les necessitats educatives de la societat actual i aprofitant tot el bagatge de la nostra cultura educativa per projectar-la en noves propostes, creatives i engrescadores, adaptades a un món que, educativament, és molt més ric i està ple de possibilitats d’aprenentatge.

(publicat a: Debats d'educació. Les 3 coses que he après d'educació) enllaç