En el context actual el coneixement és fluid, canviant i fàcilment accessible, i l’aprenentatge ja no es pot considerar només com l’accés a aquest coneixement, ni tampoc es pot considerar només com una construcció personal de coneixement. El coneixement és connectiu i es crea socialment i l’aprenentatge, en el segle XXI, esdevé la capacitat d’establir xarxes; de connectar i articular els coneixements dins d’un mateix i amb el seu entorn físic, social i cultural.
En aquest context, el mestre ha de ser capaç d’ajudar els nois i noies a construir i a gestionar el seu propi entorn d’aprenentatge. I això només es pot fer des de la pròpia capacitat d’aprenentatge del docent; encomanant el desig d’aprendre; connectant els aprenents amb la seva pròpia xarxa d’aprenentatge; facilitant els recursos i estratègies per al desenvolupament i la gestió de la xarxa de relacions d’aprenentatge de cadascú. Dit d’una altra manera: compartint l’aprenentatge i ajudant a aprendre a aprendre.
(publicat a: Debats d'educació. Les 3 coses que he après d'educació) enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada