L’alfabetització al segle XXI ha de permetre saber de lletres, de nombres... i de tecnologia

Si entenem l’alfabetització com el procés que dóna accés a la cultura. I la cultura l’entenem com una construcció social en la que està immers el subjecte, que pot utilitzar lliurement i en la que pot participar amb les seves aportacions personals i col·lectives. L’alfabetització, doncs, ha de facilitar l’adquisició dels instruments culturals que permetin organitzar el propi pensament i apropiar-se de l’entorn.
Això comporta dominar la lectura i l’escriptura, el càlcul i el raonament matemàtic, però avui també requereix el domini de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
Igual que l’escriptura va néixer com un simple suport a la memòria i amb el temps ha esdevingut una extensió del pensament, igual que els instruments matemàtics recullen l’evolució cultural de milers d’anys, avui les TIC ja han deixat de ser simples instruments de suport i han esdevingut construccions socials que transformen i configuren l’entorn sociocultural del segle XXI que modifiquen les formes d’aprendre i de conèixer. I és per això que l’escola d’avui també ha d’ensenyar a utilitzar i a comprendre la tecnologia, ha d’ensenyar a gestionar la informació i ha d’educar en comunicació.

(publicat a: Debats d'educació. Les 3 coses que he après d'educació) enllaç